dimarts, 8 de febrer del 2011

EL PREU DE LA VAGA GENERAL

La jornada de vaga del passat dia 29 de setembre va tenir un seguiment baix a l’Agència Catalana de l’Aigua. Les xifres als centres de treball a Barcelona ratllen el 17 %. Aquest índex és correspon proporcionalment amb la resta d’institucions i administracions arreu de Catalunya.

Aquesta dada és un indicador prou clar i contundent perquè els sindicats  es prenguin seriosament un canvi en el model sindical actual, si volen ser creïbles i amb poder de convocatòria. Aquest canvi no ha de servir per rentar la cara de les organitzacions, per presentar grans campanyes, oferir formació inservible o repartir material promocional per Nadal o en processos electorals.  S’ha d’iniciar un procés de canvi en les relacions socials, laborals i en el seu finançament. Sempre es demana que les administracions públiques siguin eficients i modernes però els sindicats deurien d’avançar de manera paral·lela amb les institucions i empreses enlloc de restar ancorats amb els llibres d’història recordant al sindicato vertical .

Canviar el discurs obsolet i històric més propi de l’època de los enlaces sindicales que de les noves generacions amb mòbil, portàtil i MP3. Les dos grans organitzacions sindicals mobilitzen als treballadors per subsistir i per mantenir un estatus d’uns quants en detriment de la resta i dels treballadors i treballadores del territori espanyol. Només es preocupem per Espanya i només parlen de Catalunya quan se’ls premia amb medalles o amb alguna creu d’algun sant.

En mig de les mesures impulsades pel govern de Zapatero, les retallades més grans des de l’anterior règim dictatorial, els treballadors i treballadores i la societat en general s’ha de qüestionar la necessitat de subvencionar a les organitzacions sindicals o en un repartiment equitatiu entre les diferents organitzacions. A les subvencions desiguals entre totes les formacions sindicals cal afegir el cost dels grans edificis que disposen arreu d’Espanya les grans centrals CCOO i UGT, les grans sumes que reben de finançament europeu i les subvencions dels governs autonòmics.

Enmig de la gran retallada, de salaris i congelació de les pensions, aquestes xifres milionàries que paguem entre tots els ciutadans suposarien un lleugerament i podrien minimitzar l’afecció als sectors socials més dèbils i amb precarietat laboral.

El cost de les mobilitzacions en contra de les retallades socials ha suposat un ingrés de 27 milions d’eros per a UGT i CCOO, no als sindicats com alguns mitjans de comunicació han dit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada