Segons dades de l'enquesta de la població activa del primer trimestre de
2013, INE. A nivell d'Estat el nombre d'aturats és de 6.202.700, això suposa un
27,16% de la població activa, en cas de menors de 25 anys la proporció es situa
al 57,22%. A Catalunya el nombre d'aturats és de 902.300, un 24,53% de la
població activa, amb una incidència en menors de 25 anys del 52,7%. Al País
Valencià les xifres d'atur són de 727.000 persones, això suposa un percentatge
del 29,19% amb una afectació a menors de 25 anys del 55,74%. I a les Illes
Balears estan aturades 169.000 persones això suposa un percentatge del 28,56 de
la població activa, afectant a un 28,56% dels menors de 25 anys. Es dona la
circumstància que Catalunya és la segona comunitat en nombre d'aturats després
d'Andalusia i el País Valencià és la segona comunitat en increment de l'atur
també darrere d'Andalusia. Les xifres són esfereidores (l'atur a Grècia al mes
de gener era del 27,2% de la població activa) i òbviament superiors a les
donades pel Servicio Público Estatal de Empleo, ja que aquestes només tenen
compte de les persones inscrites que sovint coincideixen amb les que reben
prestacions d'algun tipus.
Les darreres estimacions de la Comissió Europea, que difereixen de les
presentades anteriorment pel Govern Espanyol, i que no tenen compte dels
ajustaments darrers fets pel Govern, especialment ens referim a la pròrroga
dels increments de l'IRPF i altres impostos. Situa una previsió de creixement
pel 2013 de menys l'1,5% del PIB i una previsió del 0,9% pel 2014. Pel que fa
al dèficit públic les previsions del 2013 són del 6,5% del PIB i pel 2014 del
7% (superiors a les previstes pèl Govern). El deute ascendirà al 2013 al 91,3%
del PIB i al 96,8% al 2014. Les previsions d'atur són del 27% sobre PA (Població
activa) pel 2013 i del 26,4% al 2014. Si es tinguessin en compte els darrers
ajustaments referits, possiblement el dèficit disminuiria o més probablement es
mantindria, i s'apujarien tant l'atur com la recessió, entenguis el creixement
negatiu. Sapiguem que, en el context actual, per tal de generar llocs de
treball cal un creixement proper al 2% i que la correlació entre atur i PIB és
més directa ara que al 2008-2010, per tant les espectatives són dolentes. Són
precisament aquestes males espectatives el que dóna peu a la proposta
d'ajornament per dos anys de la correcció del dèficit, proposta feta pel
Comissari d'Afers Econòmics.
D'una previsió inicial de dèficit pel 2013 del 4,5%
del PIB es passa a un 6,3% i després es revisa fins al 6,5%, la previsió pel
2014 passa al 5,5%, la del 2015 al 4,1% i la del 2016 al 2,7%. Això planteja un
problema, com es traslladen aquestes noves revisions als pressupostos de les
diferents administracions. Respecte a les administracions locals ja estan en
equilibri pressupostari forçat. I les propostes respecte a les administracions
autonòmiques hores d'ara serien passar al 2013 del 0,7% al 1,2%, al 2014
quedarien en un 1%, al 2015 en un 0,7% i al 2016 en un 0,2%. Parlem de dèficits
globals sumant els dèficits de totes les administracions afectades. Una
observació, és evident la desproporció en el repartiment del dèficit entre el
total i l'atribuit a les Comunitats Autònomes, i més tenint en compte les
prestacions i serveis transferits, l'òxigen se'l queda l'Estat. Una pregunta,
ja que parlem del dèficit global, com es distribuirà entre les diverses
comunitats? I una evidència, és tècnicament impossible tancar uns pressupostos
sense saber de quins límits de dèficit estem parlant.
La situació és complexa i les possibilitats de sortir-nos-en sense canviar les
regles de joc poques. Seguir com fins ara intentant fer d'alumnes aplicats ens
porta al desastre, quan parlem d'economia l'Estat parla de política entesa com
a exercici del poder. No té cap lògica negociar sobre termes econòmics mentre a
la Franja parlen LAPAO, quan abans ho tinguem clar millor, no hi hem de fer res
a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada