A partir del 7 de juliol, amb l'aplicació de la reforma laboral de 2012, el
30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit
superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada.
La reforma laboral de 2012, Real Decreto Ley 3/2012, conté una càrrega de
profunditat de gran abast: la fi de la ultractivitat dels convenis col·lectius.
L'objectiu de l'anomenada ultractivitat era que davant de la caducitat d'un
determinat conveni col·lectiu i si els agents socials no podien arribar a
acords, les seves clàusules reguladores seguissin actives, es mantinguessin les
condicions laborals marcades pel conveni ja negociat amb anterioritat, tot
evitant, així, que s'apliqués l'Estatut dels Treballadors (ET), normativa
bàsica i menys favorable per als interessos dels i les treballadores que no pas
el conveni col·lectiu.
A partir del 7 de juliol, amb l'aplicació de la reforma laboral de 2012, el
30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit
superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada.
El problema generat per l'eiliminació de la ultractivitat pot ser molt greu
i, vista l'evolució de la situació econòmica dels darrers mesos, aquest
mecanisme pervers és un regal per a la patronal, no només per abaratir costos
-que també- sinó per facilitar el finançament de les empreses. Davant de
problemes de liquiditat, o per fer inversions, les empreses demanaven crèdits,
"s'apalancaven", en el moment que la via del crèdit és complicada fan
"l'apalancament interior", és a dir, retallen costos, bàsicament
massa salarial, via rebaixes salarials o expedients de regulació per quadrar
balanç. Les plantilles financen amb el seu esforç l'activitat empresarial i en
molts casos els seus propis acomiadaments.
A Catalunya 350 convenis podrien perdre la seva vigència el 7 de juliol,
cosa que deixaria centenars de milers de treballadors i treballadores sense
regulació sobre salaris (possibilitat de percebre el salari mínim
interprofessional...), jornada laboral, vacances... Entre els sectors afectats
destaquen el del metall i de transports.
Per a denunciar aquesta situació, el proper dijous 23 de maig, es duran a
terme mobilitzacions en defensa dels drets laborals i contra el bloqueig de la
negociació col·lectiva. Hem de sortir al carrer i dir-hi la nostra, pressionar
mitjançant la mobilització per a preservar aquesta eina de redistribució de la
riquesa que és el conveni col·lectiu. Ens hi juguem molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada