Ens han sorprès els últims esdeveniments al nord d’Àfrica, la revolució dels Gessamins a Tunísia, la plaça Tahir a Egipte i a Líbia. Però, des de fa dos anys a Islàndia hi ha una revolució que ha estat silenciada pels mitjans de comunicació, per les democràcies europees. Un país que la seva democràcia es remunta a l’any 930 i que va ocupar el primer lloc en l’informe de l’ONU de l’índex de desenvolupament humà de 2007-2008.
Van fer dimitir al govern, es van nacionalitzar els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que els bancs van crear amb Anglaterra i Holanda a causa de la seva política financera i han creat una assemblea per refer la constitució. Tot això de forma pacifica, a cops de cassoles, crits i llançament d’ous. És una lliçó de democràcia a la resta del món.
En el nostre país ens cau la cara de vergonya amb els rescats als grans bancs i caixes, amb la desinformació en els mitjans de comunicació, retallades socials, decrets i reformes de reformes laborals.
Mentre alts directius i executius d’algunes empreses espanyoles es van pujar el sou un 27% l’any 2010, amb uns sous que oscil·len entre 450.000 i 5,3 milions d’euros, persones amb dependència no han percebut l’ajut, els servidors públics han vist retallat i congelat el sou i altres s’han quedat sense feina.
Queda vida intel·ligent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada