L’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament d’Agricultura signen un conveni per millorar la vigilància i la inspecció del medi aquàtic

El  director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) del Departament de Territori i Sostenibilitat Leonard Carcolé, i el director general del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Escorihuela, van signar el passat 27 d'abril un conveni de col·laboració per establir el marc de col·laboració entre el cos d’Agents Rurals i l’Agència Catalana de l’Aigua pel que fa a la gestió, la vigilància, la inspecció i la investigació de les infraccions en matèria d’aigües a fi de coordinar la seva actuació.

Aquest conveni tindrà una vigència d’un any des de la seva signatura i quedarà automàticament prorrogat per períodes successius d’un any.

DECLARACIÓ DEL PRIMER DE MAIG 2012: La riquesa pertany als quals la produeixen!

La Federació Sindical Mundial dirigeix una salutació fraternal a tots els treballadors i treballadores de tot el món. El 1º de Maig és el dia que ens recorda el nostre paper social insubstituïble en la producció de tota la riquesa al món. El 1º de Maig és el dia que ens recorda el poder invencible que la unitat de classe ens pot proporcionar per canviar el món d'acord a les nostres necessitats i capacitats. Un món de prosperitat, pau i solidaritat fraterna. L'únic obstacle que s'interposa en el camí d'aquest progrés és l'activitat *parasitaria dels monopolis. L'explotació depredadora dels recursos per a la producció de riquesa per al seu propi profit a costa dels pobles i el medi ambient.

En temps de crisi capitalistes, sobretot en una crisi profunda i sincronitzada com la qual afrontem avui dia, les seves rivalitats *inter-imperialistes s'intensifiquen, les seves ànsies de més esferes d'influència, el control sobre els recursos per a la producció de riquesa, majors mercats i mà d'obra més barata són exorbitants. Són més despietats que mai en el curs de la competència. El foc de les guerres imperialistes i dels conflictes causats per les intervencions imperialistes s'està estenent i les rivalitats *intercapitalistas donen lloc a guerres i conflictes.

L'impacte en la vida dels pobles és dramàtic:
El 16% de la població total sofreix de desnutrició.
L'atur augmenta de forma contínua.
1 de cada 6 persones al món no té accés a aigua potable.
Més de 100 milions de persones estan sense llar. Milions de persones viuen en barris marginals. Centenars de milions de persones viuen de lloguer o han de pagar hipoteques desorbitades per obtenir la seva pròpia casa.
920 milions de persones segueixen sent analfabetes.
8,1 milions de nens van morir en 2009 abans de complir els cinc anys d'edat.
Cada any prop de 2,1 milions de persones a tot el món moren de malalties previsibles per vacunació.

Els drets dels treballadors de salari decent bàsic, seguretat social, serveis públics gratuïts i de qualitat (educació, salut, transport, electricitat) estan sent soscavats i atacats.

La llibertat d'associació i les llibertats sindicals en general estan sent atacades. Hi ha sindicalistes que són assassinats, empresonats, acomiadats.

Per contra, els guanys dels capitalistes augmenten o romanen desafiantment alts.

L'any 2010 enmig de la crisi capitalista, les 50 empreses més rendibles van obtenir uns beneficis de més de 715 mil milions de dòlars.

Aquesta realitat ens obliga, als treballadors del món, a un contraatac coordinat i militant en contra de l'explotació capitalista i la barbàrie per al compliment de les necessitats bàsiques actuals i per un món sense explotació de l'home per l'home.

El 3 d'octubre de 2012, el Dia Internacional d'Acció 2012, anem a lluitar organitzats amb vagues, manifestacions, mobilitzacions, activitats en dotzenes de països dels cinc continents per acabar amb l'explotació depredadora de les multinacionals, per exigir el nostre dret a aliments, aigua potable, habitatge, medicaments, educació, transport i serveis públics gratuïts i de qualitat per a tots.

Un món sense treballadors és impossible
Un món sense capitalistes és necessari

1 de maig 2012 - 10 raons per sortir al carrer

1. Per la defensa dels drets socials i laborals: Perquè els nostres drets no es negocien, s'exerceixen i es defensen. Diem no a la reforma laboral i sí a les polítiques actives d'ocupació reals i de qualitat. 2. Per la defensa dels drets nacionals: demanem la plena sobirania nacional i econòmica. Prou d'espolis i d'intervencions alienes.
3. Contra la dictadura del capital: els governs febles i mancats de lideratge es sotmeten a la dictadura dels mercats i són incapaços de sortir-se'n.
4. Contra les retallades: Per mantenir l'estat del benestar i uns serveis públics de qualitat. L'educació i la sanitat són drets i no negocis.
5. Perquè la crisi l'ha de pagar qui l'ha provocat: bancs i mercats han d'assumir les seves responsabilitats i així mateix els polítics que han permès aquesta situació.
6. Per un sindicalisme combatiu, nacional i alternatiu al sindicalisme pactista amb el sistema que només es preocupa de les seves prebendes.
7. Per una redistribució de la riquesa: contra l'espoli fiscal de les rendes del treball demanem una major contribució de les rendes del capital.
8. Per un sistema més just i sostenible: el capitalisme neoliberal només ha portat més pobresa per a molts alhora que només uns pocs s'han enriquit moltíssim.
9. Perquè la lluita, la confrontació i la mobilització són l'únic camí per canviar les coses. L'1 de maig fem sentir la nostra veu.
10. Perquè tenim un deure històric: hem de defensar el que ha costat tants anys de lluita i sang. No pot ser que ara, uns quants cretins ens diguin que hem d'anar cap enrere.

Serem molt breus.

En el context actual i amb la situació en que ens trobem els empleats públics, funcionaris i laborals, el senyor Antonio Beteta no pot ocupar el lloc de treball de secretari d’Estat per a l’Administració Pública. Necessita formació i experiència .

Increment salarial per als funcionaris a Alemanya

Mentre Alemanya demana austeritat en la zona euro, el seu Govern no ho està sent. L'increment salarial del 6,3% per als funcionaris amb una antiguitat superior a dos anys probablement serà seguida per altres acords igual de generosos en el sector privat. Però, el risc és que les divisions en la zona euro vagin a pitjor.

Els contrastos entre Alemanya i la zona euro no podrien ser més crus. Alemanya ha concedit un bon acord a dos milions de treballadors públics després d'unes tirants negociacions i vagues. Es tracta de les majors vagues del sector públic des de començaments de la dècada de 1990. A Irlanda, Espanya, Itàlia i Grècia, on els salaris públics han estat retallats i congelats, les vagues i els disturbis han estat seriosos. La desocupació està per sobre del 20% a Grècia i Espanya, molt per sobre del 8,2% alemany.

Els treballadors alemanys creuen que és hora de reivindicar. En 2010, l'economia va créixer un 3,7% i en 2011, un 3%, però la despesa dels consumidors va créixer en un 0,65 i un 1,5%.

Però una major despesa en consum a Alemanya comporta una amenaça latent. La inflació està ara en el 2,1%. El president del Bundesbank, espera que pugi i els majors salaris contribuiran. Això podria significar que el BCE pugés els tipus. Un canvi de política que no asseurà bé en la zona euro i engrandirà les divisions.