En defensa dels drets laborals i contra el bloqueig de la negociació col·lectiva

A partir del 7 de juliol, amb l'aplicació de la reforma laboral de 2012, el 30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada.

 

La reforma laboral de 2012, Real Decreto Ley 3/2012, conté una càrrega de profunditat de gran abast: la fi de la ultractivitat dels convenis col·lectius. L'objectiu de l'anomenada ultractivitat era que davant de la caducitat d'un determinat conveni col·lectiu i si els agents socials no podien arribar a acords, les seves clàusules reguladores seguissin actives, es mantinguessin les condicions laborals marcades pel conveni ja negociat amb anterioritat, tot evitant, així, que s'apliqués l'Estatut dels Treballadors (ET), normativa bàsica i menys favorable per als interessos dels i les treballadores que no pas el conveni col·lectiu.

 

A partir del 7 de juliol, amb l'aplicació de la reforma laboral de 2012, el 30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada.

 

El problema generat per l'eiliminació de la ultractivitat pot ser molt greu i, vista l'evolució de la situació econòmica dels darrers mesos, aquest mecanisme pervers és un regal per a la patronal, no només per abaratir costos -que també- sinó per facilitar el finançament de les empreses. Davant de problemes de liquiditat, o per fer inversions, les empreses demanaven crèdits, "s'apalancaven", en el moment que la via del crèdit és complicada fan "l'apalancament interior", és a dir, retallen costos, bàsicament massa salarial, via rebaixes salarials o expedients de regulació per quadrar balanç. Les plantilles financen amb el seu esforç l'activitat empresarial i en molts casos els seus propis acomiadaments.

 

A Catalunya 350 convenis podrien perdre la seva vigència el 7 de juliol, cosa que deixaria centenars de milers de treballadors i treballadores sense regulació sobre salaris (possibilitat de percebre el salari mínim interprofessional...), jornada laboral, vacances... Entre els sectors afectats destaquen el del metall i de transports.

 

Per a denunciar aquesta situació, el proper dijous 23 de maig, es duran a terme mobilitzacions en defensa dels drets laborals i contra el bloqueig de la negociació col·lectiva. Hem de sortir al carrer i dir-hi la nostra, pressionar mitjançant la mobilització per a preservar aquesta eina de redistribució de la riquesa que és el conveni col·lectiu. Ens hi juguem molt.

El TSJC anul·la el pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya

Barcelona (ACN)

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el decret del novembre del 2010 que aprovava el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya perquè no es va demanar dictamen a la Comissió Jurídica Assessora. El Govern d'Aragó va recórrer contra el decret en considerar que la Generalitat s'excedia en les seves competències, en voler actuar sobre la conca hidrogràfica de l'Ebre, que és compartida. Però el TSJC no entra a valorar el fons de l'assumpte, perquè anul·la el decret per defectes formals. La Generalitat ja ha anunciat que recorrerà la sentència al Suprem.

Ja n'hi ha prou d'aquest color

Article d'opinió de Carles Sastre, secretari general de la CSC.

Segons dades de l'enquesta de la població activa del primer trimestre de 2013, INE. A nivell d'Estat el nombre d'aturats és de 6.202.700, això suposa un 27,16% de la població activa, en cas de menors de 25 anys la proporció es situa al 57,22%. A Catalunya el nombre d'aturats és de 902.300, un 24,53% de la població activa, amb una incidència en menors de 25 anys del 52,7%. Al País Valencià les xifres d'atur són de 727.000 persones, això suposa un percentatge del 29,19% amb una afectació a menors de 25 anys del 55,74%. I a les Illes Balears estan aturades 169.000 persones això suposa un percentatge del 28,56 de la població activa, afectant a un 28,56% dels menors de 25 anys. Es dona la circumstància que Catalunya és la segona comunitat en nombre d'aturats després d'Andalusia i el País Valencià és la segona comunitat en increment de l'atur també darrere d'Andalusia. Les xifres són esfereidores (l'atur a Grècia al mes de gener era del 27,2% de la població activa) i òbviament superiors a les donades pel Servicio Público Estatal de Empleo, ja que aquestes només tenen compte de les persones inscrites que sovint coincideixen amb les que reben prestacions d'algun tipus.

 

Les darreres estimacions de la Comissió Europea, que difereixen de les presentades anteriorment pel Govern Espanyol, i que no tenen compte dels ajustaments darrers fets pel Govern, especialment ens referim a la pròrroga dels increments de l'IRPF i altres impostos. Situa una previsió de creixement pel 2013 de menys l'1,5% del PIB i una previsió del 0,9% pel 2014. Pel que fa al dèficit públic les previsions del 2013 són del 6,5% del PIB i pel 2014 del 7% (superiors a les previstes pèl Govern). El deute ascendirà al 2013 al 91,3% del PIB i al 96,8% al 2014. Les previsions d'atur són del 27% sobre PA (Població activa) pel 2013 i del 26,4% al 2014. Si es tinguessin en compte els darrers ajustaments referits, possiblement el dèficit disminuiria o més probablement es mantindria, i s'apujarien tant l'atur com la recessió, entenguis el creixement negatiu. Sapiguem que, en el context actual, per tal de generar llocs de treball cal un creixement proper al 2% i que la correlació entre atur i PIB és més directa ara que al 2008-2010, per tant les espectatives són dolentes. Són precisament aquestes males espectatives el que dóna peu a la proposta d'ajornament per dos anys de la correcció del dèficit, proposta feta pel Comissari d'Afers Econòmics.

 

D'una previsió inicial de dèficit pel 2013 del 4,5% del PIB es passa a un 6,3% i després es revisa fins al 6,5%, la previsió pel 2014 passa al 5,5%, la del 2015 al 4,1% i la del 2016 al 2,7%. Això planteja un problema, com es traslladen aquestes noves revisions als pressupostos de les diferents administracions. Respecte a les administracions locals ja estan en equilibri pressupostari forçat. I les propostes respecte a les administracions autonòmiques hores d'ara serien passar al 2013 del 0,7% al 1,2%, al 2014 quedarien en un 1%, al 2015 en un 0,7% i al 2016 en un 0,2%. Parlem de dèficits globals sumant els dèficits de totes les administracions afectades. Una observació, és evident la desproporció en el repartiment del dèficit entre el total i l'atribuit a les Comunitats Autònomes, i més tenint en compte les prestacions i serveis transferits, l'òxigen se'l queda l'Estat. Una pregunta, ja que parlem del dèficit global, com es distribuirà entre les diverses comunitats? I una evidència, és tècnicament impossible tancar uns pressupostos sense saber de quins límits de dèficit estem parlant.

 

La situació és complexa i les possibilitats de sortir-nos-en sense canviar les regles de joc poques. Seguir com fins ara intentant fer d'alumnes aplicats ens porta al desastre, quan parlem d'economia l'Estat parla de política entesa com a exercici del poder. No té cap lògica negociar sobre termes econòmics mentre a la Franja parlen LAPAO, quan abans ho tinguem clar millor, no hi hem de fer res a Espanya.

Estat dels embassaments de conques internes

                                                Font: Agència Catalana de l'Aigua

Les diverses manifestacions amb participació de la Intersindical-CSC van aplegar centenars de persones

El passat 1 de maig, durant el matí el sindicat català va participar en mobilitzacions a Vilafranca del Penedès, Perpinyà, Girona i una manifestació a Barcelona sota el lema “El poble decideix! Independència i justícia social”. Durant les manifestacions es van corejat consignes a favor de la independència, els serveis públics, la justícia social i contra els desnonaments i la troika entre d'altres.

 

Carles Sastre -nou Secretari general de la Intersindical-CSC- va manifestar que “estem a les portes d'una nova reforma de la seguretat social, concretament pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels convenis col·lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la ultraactivitat”. En aquest sentit, cal destacar les vagues que es produiran al mes de maig als sectors de metall i transports.

 

Sastre va assegurar que “no hi ha cap futur possible si continuem amb la síndrome de la submissió, tant a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la resignació. Hem de ser capaços de mobilitzar-nos, acumular forces i formular alternatives”.