L'empresa ATLL Concessionària de la
Generalitat de Catalunya, SA, l'empresa privada recentment adjudicatària per
part de la Generalitat per gestionar l'aigua potable a Barcelona (província),
està en marxa per connectar el Canal Segarra-Garrigues a la seva xarxa Ter
Llobregat.
En aquest sentit entrant en matèria mediambiental, la Secció Sindical de la Intersindical CSC a l’ACA i la Secció Sindical de la CGT a ATLL Concessionària estem en contra del transvasament de conques internes ja que el càstic mediambiental és irreparable.
En aquest sentit entrant en matèria mediambiental, la Secció Sindical de la Intersindical CSC a l’ACA i la Secció Sindical de la CGT a ATLL Concessionària estem en contra del transvasament de conques internes ja que el càstic mediambiental és irreparable.
D'altra banda, ens qüestionem
l'objecte d'aquesta operació. Si en un principi el canal Segarra-Garrigues
havia de donar servei a l'agricultura, perquè ara es connecten les dues
conques? Servei bàsic a l'agricultura o especulació? L’activació de la
interconnexió Canal Segarra-Garrigues amb la xarxa Ter Llobregat pot ser una
qüestió estrictament econòmica però no en el sentit d’optimitzar els recursos
amb les necessitats bàsiques de la població sino per engrossir les rapinyades
arques públiques, mitjançant empreses privades.
Recordem
que el canal està gestionat per una societat privada, Aigües del Segarra
Garrigues, SA. Entre els càrrecs històrics d’aquesta
societat es trobava el Sr. Leonard Carcolé Galea, actual director de
l’Agència Catalana de l’Aigua i prèviament ex-directiu d’Aigües de Barcelona. D’altra banda, la privatització de la gestió en alta de
l’aigua de boca de la província de Barcelona, ATLL Concessionària de la
Generalitat de Catalunya, SA, pertany majoritàriament al Grup Acciona Agua, el
banc brasiler BTG Pactual i altres empreses. Totes dues
multinacionals tenen fonts financeres que operen a nivell mundial. Ambdues
empreses també estan mostrant una molt bona voluntat de fer bussines, la
primera li vendrà l’aigua a la segona, la segona la vendrà a la vegada als
serveis municipals. Per tant el canal serà un gran negoci per les grans
corporacions amb connivència amb el govern de Catalunya.
Una altra qüestió afegida és el desús d'altres
instal·lacions que s’inclogueren en les obres alternatives al Pla
Hidrològic Nacional (PHN), com la dessaladora del Prat, amb un cost de
259.000.000 mil.lions d’€ pagats pels ciutadans i ciutadanes. Aquesta
instal.lació té una capacitat de potabilització de 60 Hm3/any i
n’està produïnt escasament 10 Hm3/any , el cost d'aquesta aigua és massa
elevat. En termes tècnics, econòmics i sostenibles la previsió hidràulica dels
gestors de l’administració té un suspens de nota. Un suspens no per manca
d’estudi sinó perquè els seus objectius obeeixen al model urbanístic de
creixement sense mesura, a l’especulació front la necessitat bàsica,
beneficiant les grans constructores en lloc dels contribuents.
Font: Seccions Sindicals de:
CGT a ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya, SA
Contacte: seccionsindicalcgtatll@gmail.com
Intersindical CSC a l'Agència Catalana de l'Aigua
Contacte: aca.icsc@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada