Els sindicats CCOO, UGT, Intersindical-CSC i CGT han debatut sobre les relacions laborals en la futura República Catalana.

Junqueras: 'Les reformes laborals aprovades per CiU i PP han estat un fracàs i contraproduents per al nostre país'.

 

Dissabte 27 d’octubre de 2012.

 

El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha afirmat avui que 'les reformes laborals aprovades per CiU i PP han estat un fracàs i contraproduents per al nostre país, com ho demostren els 100.000 nous aturats registrats l'últim any i la destrucció de gairebé 200.000 llocs de treball'. Junqueras ha fet aquestes declaracions en el marc d'una jornada on representants dels sindicats CCOO, UGT, Intersindical-CSC i CGT han debatut sobre les relacions laborals en la futura República Catalana.

 

El president d'ERC ha recordat que 'la pressió fiscal sobre les rendes del treball i el consum són massa elevades' i ha presentat una sèrie de propostes per establir una fiscalitat justa : 'impost sobre dipòsits bancaris, impost sobre transaccions financeres, impost sobre grans patrimonis i recuperació dels trams més elevats de l'impost de successions'. Segons Junqueras, aquests recursos fiscals s'haurien de destinar a 'infraestructures claus per a la nostra competitivitat, innovació i recerca, ensenyament i polítiques actives per activar la contractació'.



No a la privatització de l'aigua

La secció sindical de la Intersindical CSC a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) dona suport a la secció sindical de la CGT a Aigües Ter Llobregat (ATLL) i ens unim al seu comunicat en contra de la privatització de l’aigua.

 

ATLL és una empresa viable que només necessita actualitzar les tarifes, no és qüestió d’eficiència.  L’empresa pública que fins ara gestiona l’abastament en alta a la ciutat de Barcelona, la seva àrea metropolitana, i nou comarques del seu entorn, desapareixerà per fusionar-se amb Societat General d’Aigües de Barcelona, SA (Agbar).

 

Aquesta Societat té com a principal activitat la distribució i subministrament d'aigua a Barcelona, servei del qual és titular amb caràcter indefinit. Societat que segons l’informe financer de l’any 2010, l’estructura accionarial de la societat era la següent:

 

HISUSA, Holding de Infraestructuras y Servicios Urbanos, S.A. 73,11%

Suez Environnement España, S.L. 25,93%

Altres accionistes 0,67%

Autocartera 0,29%

 

Pensem que cal un equilibri entre capacitat d’endeutament i finançament. Amb possibilitats i limitacions de finançament públics i privats. Col·laboració amb el sector públic, sense privatitzar els serveis i mercantilitzar l’aigua, un recurs natural.

 

L'oferta global d'Acciona per ATLL obté millor puntuació que la d'Agbar.

Notícies agencies.

 

 

Acciona s'ha situat en una millor posició de cara a fer-se amb Aigües Ter Llobregat (ATLL), després que l'oferta presentada per la companyia hagi obtingut una puntuació global de 87,73 sobre 100, bastant superior a l'aconseguida per Aigües de Barcelona (Agbar), amb 51,25 pumts.

Acciona, que s'ha presentat al concurs al costat del banc brasiler BTG Pactual, s'ha imposat en l'oferta econòmica (74,73 punts), enfront dels 31,25 punts d’Agbar, i és precisament aquesta proposta la que més pesa, fins a un 75 %, en la valoració final de l'adjudicació.

 

Per contra, el consorci liderat per Agbar ha aconseguit una millor puntuació en l'apartat tècnic, amb un total de 20 punts, enfront dels 13 d'Acciona.

 

En total, doncs, Acciona ha obtingut una puntuació total 36 punts superior a la d’Agbar en la licitació per ATLL, la principal companyia d’abastament d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona, que la Generalitat pretén privatitzar.

 

L'òrgan encarregat de la contractació ha procedit avui a obrir els sobres amb les ofertes econòmiques de les empreses interessades, que previsiblement coneixeran el nom de la guanyadora el proper mes de novembre.

 

El grup presidit per José Manuel Entrecanales ofereix cobrar el metre cúbic d'aigua a 0,7088 euros, mentre que Agbar ha fixat un tarifa de 0,79 euros, IVA a part.

 

Fonts d'Acciona han assenyalat a Efe que aquesta diferència de 0,08 euros suposa per als ciutadans un estalvi anual 17,1 milions d'euros, la qual cosa, multiplicat pels 50 anys de vigència de la concessió, es traduiria en un estalvi de 855 milions.

 

Accioni també es compromet a cobrar la nova tarifa a partir de l'any 2015, mentre que la companyia presidida per Ángel Simón proposa fer-ho a partir de 2013.

 

Les dues companyies presenten també ofertes diferents en l'àmbit del manteniment de l'ocupació.

 

Així, Acciona es compromet a mantenir tota la plantilla d’ATLL durant 580 mesos, és a dir, durant les cinc dècades de vigència de la concessió, mentre que Agbar garanteix no tirar a ningú durant cinc anys.

 

Per la Generalitat, aquesta privatització implica un desemborsament inicial de 300 milions d'euros, al que s'afegirien altres 700 milions durant el termini de 50 anys que es preveu que duri la concessió.

 

Al principi, la Generalitat pretenia captar una quantitat inicial de 400 milions d'euros i altres 600 milions durant el període que durés la concessió d’ATLL, que ha multiplicat per set el seu deute des de 2005 fins a situar-la en uns 663 milions d'euros.

 

Recentment, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va reconèixer que el procés de privatització d’ATLL es realitza "amb dolor", però que és necessari per quadrar els comptes públics de la Generalitat de Catalunya, que ha ingressat fins ara el 7,8 % dels 888 milions que tenia previst captar en privatitzacions.

Negociació del conveni col·lectiu de l'ACA

El dia 30 de setembre de 2011 l'empresa va comunicar en forma i condicions la denúncia del 3er Conveni Col·lectiu vigent i en data 3 d’octubre, ambdues parts, empresa i part social, van demanar per escrit a la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball de la Generalitat de Catalunya, que l’admetés i tingués per denunciat el 3er Conveni Col·lectiu de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

 

El dia 11 de novembre es va dur a terme la segona reunió de la comissió negociadora del 4rt conveni col·lectiu de l’ACA. Els representants de l’empresa van exposar les línies generals de la seva proposta de negociació.

 

El dia 15 de novembre de 2011 vam publicar el full informatiu Conveni Col·lectiu, en el qual exposàvem els factors de negociació, entesos d’interès i oberts al debat. Són punts realment d’interès general, no són falses demandes o de canvi. No volem regatejar, entenem l’altra part, per això tenim uns objectius clars i una planificació per afrontar el procés de negociació.

 

És convenient adequar el conveni col·lectiu a la normativa vigent aplicable, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), l’Estatut dels Treballadors (ET), Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les Administracions Públiques de Catalunya i la Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

 

També, s’ha d’ajustar amb el Reial Decret Llei 7/2011, de 10 de juny, de mesures urgents pera la reforma de la negociació col·lectiva, la Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral i el Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

 

A més, el text necessita adaptar-se a les noves necessitats, per evitar utilitzar formes sexistes i androcèntriques estereotipades i millorar la seva llegibilitat.

 

El 3er conveni col·lectiu de l’ACA perdia la ultractivitat el proper mes de juliol de 2013. En cas de no negociar es perdien els drets legals. Avui la comissió negociadora ha acordat suspendre la negociació fins el dia 28 de febrer de 2013.

 

Som conscients del context econòmic i financer, de la gran incertesa, de les mesures d’austeritat, dels criteris de racionalització i de les mesures de reorganització i simplificació administrativa. No obstant això, creiem que la negociació no deuria de suspendre’s desprès d’un any. La manca de voluntat negociadora ha ajudat a prendre la decisió de posposar un possible acord que millores el conveni col·lectiu, la seva aplicació i interpretació.

WWF demostra com les clavegueres aboquen directament a Doñana

WWF denuncia, a través d'impactants imatges, la contaminació d'un dels principals rierols que nodreix les marismas de Doñana. Tres municipis aboquen diàriament a l'espai natural 5 milions de litres d'aigües residuals sense depurar, l'equivalent a 2 piscines olímpiques al dia.

Més de 40.000 habitants dels municipis de Almonte, Bollullos Par del Condado i Rociana del Condado, tots ells a l'entorn del Parc Nacional de Doñana (Huelva), aboquen al Rierol del Partit, una de les principals vies fluvials de l'espai natural, al voltant de 5 milions de litres d'aigua sense depurar – l'equivalent a 2 piscines olímpiques per dia –. En l'època de la recollida de la maduixa, quan la zona rep la visita de milers de treballadors, el volum pot duplicar aquesta xifra.

 

Les aigües residuals provenen tant de les llars particulars com d'indústries localitzades en els municipis. Entre els químics es troben el nitrogen i el fòsfor, amb concentracions que multipliquen fins a en vuit vegades la quantitat màxima admesa en la normativa vigent.

 

Els abocaments discorren pel rierol del Partit, que desemboca directament en la *Marisma de Doñana, un lloc d'enorme importància ambiental, però també cultural, ja que en les seves aigües es realitza el mundialment conegut bateig dels Rocieros en el pont del Ajolí.

 

Les depuradores estan projectades i gairebé acabades, però la falta de coordinació entre el Govern central i el regional retarden l'engegada. Després de més d'una dècada d'intents fallits i repetits informes científics, ingents quantitats d'aigües fortament contaminades segueixen abocant-se sense depurar en el cor de l'aiguamoll més important d'Europa i Patrimoni de la Humanitat.

 

Segons Juan Carlos de l'Olmo, Secretari General de WWF Espanya: “És una vergonya i un escàndol internacional que un lloc Patrimoni de la Humanitat com Doñana rebi directament els abocaments de les clavegueres”. I afegeix: “S'han gastat ingents quantitats de fons públics en infraestructures i obres innecessàries però ni la Junta d'Andalusia ni el Govern central han estat capaços d'engegar les depuradores per cuidar l'aigua de Doñana. Denunciarem aquests fets en la Fiscalia de Medi ambient, en la Unió Europea i als organismes internacionals que vetllen per DoñanA.

 

WWF España

http://www.wwf.es/