Les retribucions
complementàries van lligades a l’exercici concret d’un lloc de treball. A
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en el tercer conveni col·lectiu hi ha
establerts dotze complements de lloc de treball.
El 31 de maig de
2000 els representants de l’ACA i els representants dels treballadors van
signar l’acord d’equiparació salarial. En la exposició s’argumenta que el
personal adscrit al IV Conveni Únic de la Generalitat de Catalunya (Junta d’Aigües
i Direcció General de Política Hidràulica), és l’únic col·lectiu de l’Agència
que no ha percebut cap increment salarial l’any 2000.
En el punt segon de
l’acord diu que les quantitats indicades absorbiran en termes econòmics, tots
els complements salarials actualment percebuts, llevat de l’antiguitat.
Però, en el punt
setè, diu que els efectes econòmics d’aquest acord es produiran el dia 1 de
juny de 2000 i s’extingiran en el moment que entri en vigor el Conveni
Col·lectiu de l’Agència Catalana de l’Aigua.
En el primer conveni
col·lectiu de l’ACA, signat el novembre de 2000, es van establir ja 12 complements
de lloc de treball però es van oblidar del complement de productivitat que el
personal provinent de la Junta d’Aigües de Catalunya i la Direcció General de
Política Hidràulica percebia. En aquell mateix any, segons la informació
publicada, hi havia 56 llocs de treball amb les remuneracions “topades”.
En data 28 de
setembre de 2005, el comitè intercentres va informar favorablement a dos nous
complements de lloc de treball. El primer en relació amb el complement per
acumulació de tasques i el segon per a la disponibilitat horària. La comissió
de valoració devia determinar els llocs de treball afectats per aquests
complements.
Entre les
conclusions que va arribar la consultora CEINSA l’any 2008, explicava
l’existència de complements retributius al marge de la valoració com a recurs
per compensar les deficiències del sistema. La proposta de canvi integral de
model va ser aprovada per la direcció i pel comitè d’empresa. Aquest canvi
devia modificar les descripcions de llocs de treball i l’estructura salarial,
ja que es considerava més adient per llocs industrials i no per llocs de
gestió. Finalment no es va fer res.
Segons la
informació disponible, en data 30 de setembre estan ocupats 613 llocs de
treball, entre personal de plantilla i temporals, entre els quals hi ha 59
comandaments que fins avui estan fora del conveni col·lectiu (FC) i un
responsable de canvi climàtic.
Hi ha assignats
147 complements de llocs de treball, segons conveni, amb un cost aproximat d’1
milió d’euros anuals.
En la negociació
del quart conveni col·lectiu de l’ACA, l’empresa ha proposat cinc nous
complements de lloc de treball que han d’acompanyar als nous grups professionals,
creats per al personal FC. Sense saber les funcions, competències, salaris i
complements d’aquests grups. No entenem com volen arribar a un acord sense més
informació, amb la transparència que avui s’exigeix des de la societat.
També, desconeixem
els mecanismes de selecció d’aquest personal, de promoció, avaluació i
formació. Nosaltres volem mecanismes de selecció i promoció més igualitaris que
afavoreixin la promoció professional, creiem que la lliure designació no es correspon
amb els missatges que des de la classe política es fa arribar a la ciutadania.
L’Estatut de l’Empleat Públic (EBEP) ho diu ben clar segons els principis de l’article
55: “ tots els ciutadans tenen dret a l’accés
a l’ocupació pública d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit
i capacitat”.
En el conveni
col·lectiu vigent en el capítol VI de condicions retributives, l’article 35.3.3,
preveu el complement d’especial responsabilitat. Una especial responsabilitat
que agermana en aquest concepte als tècnics, secretàries coordinadors, responsables i conductors.
Podem entendre les responsabilitats en establir, validar, modificar, elaborar i fer el seguiment dels pressupostos, acompliments de terminis, planificació estratègica, etc...
Enlloc de generalitzar els complements, demanem que es generalitzi l'avaluació de l'acompliment utilitzant tècniques avançades i adaptades als diferents tipus de tasques, que es tingui en consideració i es reconegui la tasca de la resta de professionals que en silenci fan posible la gestió i la planificació del cicle integral de l’aigua, amb una visió integradora dels sistemes aquàtics, tenint en compte l’equilibri de tots els ecosistemes.
