Uns diuen que la persistència de la
crisi financera fa necessària l’adopció de mesures de reducció de despeses en
l’Administració Pública. Les reduccions de les retribucions del personal del
sector públic no cessen de castigar a aquest col·lectiu, feble, moltes vegades menyspreat
i avui en mans de la sort. Altres xerren, desqualifiquen i van posant adjectius
amb faltes gramaticals.
Fem esment de l’atzar ja que els
abanderats de la solidaritat, els que planten cara i els que no es volen ofegar,
sembla que pateixin una incapacitat auditiva temporal. Sempre surten a les
fotos, als mitjans de comunicació, però s’amaguen quan hi ha problemes, com els
cargols, surten desprès de la tempesta.
La contractació del Col·lectiu Ronda,
des del seu inici ja va començar malament, tothom sap com es va escollir. Sis
mesos després no hi ha res sobre la taula per defensar. La presa inicial per
deixar lligat el gran negoci dels expedients de regulació d’ocupació, porta
maldecaps als seus màxims defensors, als gestors.
A les persones acomiadades no els
volen tornar els diners que van aportar en cas d’un ERO a l’Agència Catalana de
l’Aigua. Acomiadaments objectius. La seva aportació voluntària, ara la volen
recuperar. Perquè són els seus diners. Perquè ja fa temps, varies persones van recuperar
aquests diners. Perquè ara els necessiten.
Nosaltres ho tenim molt clar, s’han de
tornar els diners a totes aquelles persones que ho demanin. Ni el comitè, ni
els sindicats ni ningú pot negar aquests diners als seus verdaders titulars.
Els diners s’han de tornar. Prou de rotllos, absolutismes, majories sordes, dictatorials
i distorsionar la realitat.
Si haguessin comunicat i explicat a
totes les persones acomiadades, les seves intencions o arguments, no caldria
reclamar públicament la devolució dels diners, però no ha estat així, com
sempre embolics.
El Comitè Intercentres serveix per
riure, per desqualificar als qui no estant d’acord amb una majoria enganyosa i
de conveniència. Sempre parlen els mateixos i ja porten els seus deures fets.
En l’última reunió els espavilats van proposar una votació per retornar els
diners o no fer-ho a les persones que ho demanessin. En aquesta reunió, per
coherència, vam votar en blanc. També, per no embolicar-ho més, no vam
manifestar el nostre desacord en fer una votació absurda, per uns diners que no
són del comitè. Per les continues queixes que ens arriben sobre aquest tema hem
cregut necessari explicar-ho i demanar una normalitat, retornar els diners a
qui ho demani.
Què passa a l’ACA?
Amb la que esta caient i amb el que
pot venir, no es pot permetre en l’empresa pública més gran de Catalunya, amb
més de 600 treballadors, més tonteries i pèrdues de temps. Com ja vam
manifestar amb anterioritat, cal ser exigents. Avui, ja és imprescindible un
canvi. Demanem un canvi que representi les diferents majories, perquè no només
hi ha una.
