dissabte, 31 de març de 2012

La vaga general del 29M

La vaga general del passat dijous a Espanya contra la reforma laboral va ocupar les portades dels digitals europeus. Alguns periòdics van seguir minut a minut el que estava ocorrent en totes les ciutats espanyoles amb fotos i vídeo. Pràcticament tots van fer referència als altercats de Barcelona. A continuació publiquem algunes imatges.







 




dilluns, 26 de març de 2012

El sindicalisme nacional signa una declaració conjunta

El sindicalisme nacional del País Basc, Galícia, Canàries i dels Països Catalans signen una declaració conjunta de suport a les mobilitzacions de la vaga general del 29M

En motiu de la convocatòria de vaga general del proper 29 de març, contra la reforma laboral i el procés de retallades de drets socials que posa en perill l'estat del benestar, les diverses organitzacions sindicals que representen els àmbits nacionals del País Basc, Galícia, les illes Canàries i els Països Catalans, han elaborat una declaració conjunta per a fer una crida a la ciutadania a participar en la jornada de reivindicació de dijous.

La declaració té el suport de la majoria sindical basca, ELA, LAB, i d'ESK, STEE-EILAS, EHNE i HIRU. També les centrals sindicals gallegues CIG i CUT donen suport al text, així com la Intersindical Canària i el sindicat català Intersindical-CSC.

El text denúncia que “els darrers anys estem patint atacs als interessos de les classes populars per part dels diversos governs de Madrid i autonòmics” i que “la reforma de les pensions i les retallades de drets socials i laborals coincideixen en el temps amb una desregulació de l'àmbit laboral, en forma de reforma, que rebla el clau de la destrucció de l'àmbit públic”. La declaració fa una crida per donar “una resposta clara i inequívoca d'oposició a aquesta reforma laboral” contra aquest seguit d'atacs als drets socials i, a l'hora fa una crida a “una mobilització que ha de ser la resposta també contra els atacs que patim com a pobles i com a classe, per avançar així en l’assoliment de marcs de relacions laborals i de protecció social propis i cap a l'alliberament nacional i social dels nostres països”.

Amb aquesta declaració conjunta, aprofundeix en la relació de col·laboració establerta entre aquestes organitzacions sindicals des de fa temps i que ha donat com a fruit participacions conjuntes en processos electorals, i accions com ara la manifestació contra les retallades del govern espanyol del passat 5 de d’abril de 2011 a Madrid.
 

dimarts, 20 de març de 2012

29M VAGA GENERAL

El 29 de març, defensem els drets laborals i socials
No es consumeix, no es ven
Com a persona consumidora, el 29m fes Vaga. Planifica amb anterioritat les teves compres i evita consumir aquest dia en les botigues, en els bars, repostar en les benzineres...
Com a persona usuaria dels serveis públics, el 29m fes Vaga. No els utilitzis (excepte urgències sanitàries), no portis els teus fills i filles a l’escola, no facis gestions en les administracions publiques.
Si estàs a l’atur, ets pensionista, estudiant o no treballes, dóna suport als piquets informatius i participa en les mobilitzacions convocades a la teva localitat. No et quedis a casa.
Cal convertir aquesta jornada de vaga general en una protesta ciutadana davant els atacs que estan patint els interessos de la majoria de la ciutadania; en aquest sentit -i davant l'imminent pujada de les tarifes elèctriques a l'abril- podem expressar el nostre malestar reduint al mínim el nostre consum el proper 29 de març. Endesa, Iberdrola i Gas Natural han repartit entre els seus accionistes més de 28.000 milions d’euros en sis anys, molt més que els 24.000 milions que reclamen del suposat dèficit tarifari.
Organitzats i actius podem aturar aquesta reforma laboral




dijous, 15 de març de 2012

Els sindicats al nostre País

Article de Manuel Rincón

Els sindicats històricament, apareixen com a associacions obreres que tenen per missió defensar els drets dels treballadors enfront dels empresaris, per evitar ser explotats. Tot això en l'època de la Revolució Industrial. Aquestes organitzacions es finançaven sempre de les quotes pagades pels seus afiliats.

Des d'aquesta època han sofert àmplies transformacions concordes amb els temps i la societat.

Centrant-nos a Espanya, en l'època de la dictadura els sindicats verticals van tenir gran protagonisme en tota la política social del Règim (Obra sindical de l'habitatge, Educació i Descans, etc.), i la afiliació a ells era obligatòria per a qualsevol treballador. Els sindicats horitzontals estaven prohibits i actuaven en la clandestinitat i els seus dirigents històrics com Marcelino Camacho de CCOO van ser moltes vegades empresonats.

Acabada la dictadura, els sindicats verticals van ser dissolts, i es van legalitzar tots els sindicats horitzontals. Els recentment legalitzats sindicats el primer que van fer va ser reclamar l'anomenat patrimoni sindical, que era el conjunt de béns dels antics sindicats, que en teoria pertanyeria a tots els treballadors espanyols que van finançar amb les seves quotes i impostos tal patrimoni (més dubtós és el patrimoni anterior a la Guerra Civil).

L'Idescat presenta la publicació El compte satèl·lit de l'aigua a Catalunya 2005

L'Idescat presenta la publicació El compte satèl·lit de l'aigua a Catalunya 2005 (PDF), fruit de la col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, la Universitat de Barcelona i l'Idescat. La metodologia i els resultats d'aquest compte satèl·lit tenen com a marc de referència els resultats de les Taules Input-Output de Catalunya 2005.

Aquesta primera comptabilitat satèl·lit de l'aigua a Catalunya permet disposar d'un major coneixement de les interrelacions existents entre l'economia i aquest element, i proporciona dades sobre els usos i els contaminants de l'aigua, detallades per branques productives.

Prou retallades, vaga general

Centenars de treballadors del sector públic de la Generalitat s' han concentrat aquesta tarda davant de la seu del Departament de Governació per protestar contra la nova retallada del 5% del sou dels treballadors públics que el Govern ha previst per aquest 2012, els manifestants han animat a secundar la vaga general del 29 de març, amb el crit de “prou retallades, vaga general”.

Els treballadors, han tallat la Via Laietana "com a rebuig a la aprovació de la Llei de Mesures Fiscals i Financeres i les retallades salarials". Les empleades i empleats públics acumulem pèrdues del poder adquisitiu d' entre el 20% i el 35% des de 2009 per culpa de les retallades salarials que han impulsat els successius governs, durant els darrers anys. La mobilització ha acabat davant del Parlament de Catalunya.

dimarts, 13 de març de 2012

Reducció d'un 5% del sou dels treballadors públics

Mas confirma el nou ajustament pressupostari, que podria reduir un 5% el sou dels treballadors públics.

Segons publica ARA, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha confirmat aquest dilluns al matí que el Govern es planteja retallar un 5% el sous dels treballadors públics en el marc d'un tercer pla d'ajustament pressupostari per quadrar les xifres de dèficit. "Ja vaig anunciar públicament aquesta possibilitat el 22 de novembre, només dos dies després de les eleccions espanyoles", ha volgut recordar Mas. Ha considerat que el 3% de retallada de sou dels treballadors públics no es concretarà fins al juny, mentre que el percentatge que resta fins a l'hipotètic 5% es concretaria, en cas que fos necessari, a finals d'any.

En tot cas, el president del Govern ha volgut remarcar que està pendent dels pressupostos generals de l'Estat, que l'executiu espanyol que lidera Mariano Rajoy presentarà el proper 30 de març –cinc dies després de les eleccions andaluses, en què el PP aspira a arrabassar el poder al PSOE–, per saber quins seran els ingressos que Madrid té destinats per a les finances catalanes. Mas no ha exclòs la possibilitat que Rajoy ajusti el sou dels funcionaris d'una manera més pronunciada que a Catalunya, de manera que la Generalitat es veuria obligada a complir el pla de l'executiu espanyol.

El president de la Generalitat també ha volgut denunciar els deutes que Madrid manté amb les finances catalanes –els 759 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut, entre d'altres– a l'hora de justificar la possibilitat de nous ajustaments.

dilluns, 12 de març de 2012

Les joies de la corona municipals d'Espanya, en venda

L’Associació Espanyola d’operadors Públics d’abasteixament i Sanejament (AEOPAS) va col·laborar en l’article publicat en Global Water Intelligence, prestigiosa revista internacional entre el sector privat de l'aigua, que analitza l'ona de privatització d'aquest bé a les grans àrees metropolitanes de l'Estat espanyol.

En l'article “Selling off Spain’s municipal crown Jewels”, s'analitza l'ona de privatització de l'aigua a Espanya i s'assenyala l'oportunitat de negoci que el Govern espanyol està brindant als operadors del sector privat de l'aigua a les principals àrees metropolitanes del país.

Richard Weyndling, autor de l'article, assenyala “les finances públiques destruïdes pel col·lapse del boom de la construcció, les salvatges retallades del govern central i la desesperació de les autoritats regionals per diners en efectiu” com les causes principals d'aquest interès per la privatització de sectors com el de l'aigua.

L'autor assenyala els “principals objectius per a la privatització de l'aigua a Espanya” destacant els següents casos: el del Canal Isabel II, a Madrid, amb uns beneficis de més de 90 milions d'euros; el de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat, a Barcelona, amb un dèficit de 40 milions d'euros; el de EMASESA, a Sevilla, amb guanys de més de 70 milions, i el de EMASA, a Màlaga, amb 60 milions de benefici.

Per crear un model públic sostenible de l'aigua

L’Associació Espanyola d’operadors Públics d’abasteixament i Sanejament (AEOPAS), es va constituir formalment a l'octubre de 2009 en la Diputació Provincial de Còrdova amb l'objectiu de promocionar la gestió pública del cicle integral urbà de l'aigua enfront d'altres tipus de gestió. Aquesta associació inicia la seva marxa com a fòrum de trobada i debat entre operadors públics d'aigua, administracions amb competència en aquesta matèria i societat civil, tots implicats en la gestió d'aquest recurs.

Lluny de la confrontació amb sectors privats, associacions professionals o grups de pressió que es posicionen a favor d'altres tipus de gestió de l'aigua, AEOPAS representa, un model de gestió pública de l'aigua basat en la planificació; la participació de la ciutadania i la rendició de comptes; la responsabilitat social corporativa de les empreses; la protecció dels recursos naturals; la cooperació; i solidaritat.

A través de les seves empreses públiques de proveïment associades, s'estan aportant solucions tècniques i de gestió a les desenes de projectes de cooperació en què ja es participa, tot això aprofitant diferents mecanismes de finançament com la Water Facility de la UE o el Programa Habitat de l'ONU.

En aquest sentit, l'associació compta amb la trajectòria i experiència en cooperació dels seus socis els qui troben en l'associació un suport per incrementar l'eficiència de la cooperació internacional en els projectes que realitzen i que comencen a concentrar-se en l'associació.

Entre els associats es troben el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), Aigües Ter Llobregat (ATLL), Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Asociacion Catalana de Ingenieros Sin Fronteras, Asociación ATTAC España i Fundación Nueva Cultura del Agua.

http://www.aeopas.org/

dissabte, 10 de març de 2012

La Intersindical-CSC convoca vaga general el 29M

El Secretariat nacional de la Intersindical-CSC, en la reunió del passat 1 de març, va prendre la decisió de convocar Vaga General contra la reforma laboral el proper dijous 29 de març.

Així mateix va prendre la decisió d’entrar en contacte amb la majoria sindical basca (LAB i ELA) i la CIG de Galícia per unir-se a la protesta contra la Reforma Laboral en la convocatòria de Vaga General, ja presentada per aquestes organitzacions sindicals als seus respectius països.

La protesta va en contra de la reforma laboral i de la negociació col·lectiva aprovada la pel Govern espanyol i en defensa dels drets socials i laborals dels catalans i de les catalanes.

Per nosaltres la mobilització social és la única manera de mostrar el rebuig a les polítiques que s’apliquen a la Unió Europea i a l’Estat espanyol, injustes i equivocades, com és el cas de la Reforma Laboral impulsada pel Govern espanyol.

La vaga també té com a objectiu donar una resposta contundent a les properes reformes laborals anunciades pel govern espanyol del PP. Tampoc s'ha d'oblidar que el pla per aprovar el pressupost de març de 2012 abasta importants retallades en la despesa del govern en la perspectiva de reduir en 40.000 milions d'euros el dèficit.

És per aquest motiu que fem arribar aquesta proposta de dia de Vaga General a la resta d’organitzacions sindicals presents a Catalunya, per a què des de la necessària unitat d’acció, donem una resposta conjunta a aquestes mesures. Unes mesures que, de manera fàcil i barata, faciliten l’acomiadament, donen més poder als empresaris, precaritzen el treball, retallen drets, ataquen la negociació col·lectiva i són tan agressives com inútils.

Cal que apleguem la major resposta social possible; com més organitzacions sindicals i sectors socials se sumin a aquesta convocatòria i com més gran sigui la resposta, molta més força tindrem per obligar al Govern espanyol a retirar aquesta Reforma Laboral.

NO A LA REFORMA LABORAL
Organitzats podem aturar-la


Intersindical Canària vaga 29M


El Secretariat Nacional d'Intersindical Canària, en la seva reunió del passat 5 de març, va ratificar la convocatòria de la vaga general en l'Arxipèlag per al proper 29 de març.

La convocatòria és coincident en la data amb la realitzada per algunes organitzacions sindicals nacionalistes de l'Estat per al seu territori, però en l'Arxipèlag tindrà un caràcter nacional canari amb un preavís específic per a l'Arxipèlag i en les motivacions per a la protesta, al costat del la petició central de retirada de la Reforma Laboral, s'inclou el rebuig a les retallades en els serveis públics que realitzen els executius canari i espanyol i solucions concretes a la situació d'emergència social que sofreix la societat canària amb uns indicadors d'atur, pobresa i exclusió social ja insostenibles en el context d'un absolut desgovern. Es farà participi, a més, d'aquesta convocatòria al conjunt d'organitzacions polítiques i socials per a això ja es realitzen contactes per aconseguir una coordinació global en l'objectiu de l'extensió de la vaga a tot els sectors socials i laborals. A part de la propaganda unitària que se subscrigui amb el conjunt de convocants, la campanya pública d'Intersindical Canària per a la convocatòria de la vaga girarà entorn de la crida de “A Canàries, no a la reforma laboral. ”Contra l'exclusió social i nacional”.

La jornada de vaga pel 29 de març, segons un principi d'acord ja existent, tindrà un caràcter unitari entre el conjunt d'organitzacions sindicals amb presència en l'Arxipèlag, incloses UGT i CCOO que se sumarien a la convocatòria específica de l'Arxipèlag i es faria efectiva amb un preavís de vaga únic. La unitat d'acció entorn de la convocatòria de vaga no ha comportat grans dificultats en ser conscients el conjunt d'organitzacions sindicals que la Reforma Laboral aprovada en els passats dies suposa la major regressió que es recorda soferta en matèria de pèrdua de drets laborals.

La Central Unitària de treballadors/res (CUT), cap a la vaga general

O ano 2012 continuará transitado pola aceleración das medidas contra a clase traballadora galega. As políticas neoliberais pensadas polos organismos antidemocráticos que xestionan o capitalismo, e aos que se somete (sen distinción de cor algunha) a clase política lévannos a unhas relacións de produción propias do século XIX. Para eles só temos obrigas, nunca dereitos.

Este 10 de marzo débenos servir para facer memoria do que podemos facer se somos quen de vencer o estado de shock ao que nos someteron, pode ser a referencia que precisamos para armar as nosas conciencias da forza necesaria e da claridade que outros e outras tiveron para saber que o noso único camiño está na unión das nosas forzas, para saber que os traballadores e traballadoras somos a maioría e como tal maioría somos nós os que temos a chave para mudar as circunstancias históricas. XUNTOS E XUNTAS NÓS PODEMOS.

La Confederació Sindical Galega crida als gallecs i galleges a mobilitzar-se

La Confederació Sindical Galega crida als gallecs i galleges a mobilitzar-se el dia 10 de març contra una reforma laboral que saqueja a la classe treballadora.


Con motivo do Día da Clase Obreira Galega a CIG convoca manifestacións, o sábado 10 de marzo, en todas as cidades, ademais de en Vilagarcía e Ribeira, contra a reforma laboral que vén de aprobar o PP. Unha reforma que supón a demolición dos dereitos do traballo e saquea á clase traballadora, para contentar aos grandes empresarios, á banca e aos máis ricos. Ante isto, a CIG chama aos galegos e galegas a mobilizarse para responder, con toda a forza necesaria, e impedir a consumación desta agresión brutal contra a clase traballadora.

Treva sindical a Euskadi fins al 29-M

Les centrals basques aparquen les seves diferències mentre tiren la resta de cara a la vaga. Tractaran d'aglutinar en convocatòries diferents una gran resposta social contra la reforma. L'última convocatòria coincident va ser en 1999 en defensa de la jornada de 35 hores.

El 19-M va a ser una d'aquestes poques dates que quedarà marcada en el calendari dels quatre sindicats bascos. I és que després de molts anys sortiran al carrer el mateix dia en una jornada de vaga general per protestar per la reforma laboral. De fet, cal remuntar-se a 1999 per recordar una situació similar, en la qual les quatre centrals van coincidir en una vaga per la implantació de les 35 hores.

L'inusual d'aquest escenari i la importància que es produeixi una gran mobilització contra el que han considerat com el «major atac a la negociació col·lectiva i a les relacions laborals» ha fet fins i tot que les centrals basques aparquin les seves diferències per unes setmanes per tractar d'aglutinar, en convocatòries diferents, una gran resposta social.

divendres, 9 de març de 2012

Disbauxa de manifestacions i opinions sobre l'Agència Catalana de l'Aigua

El lingüista Noam Chomsky va elaborar la llista de les 10 estratègies de manipulació a través dels mitjans: l'estratègia de la distracció, crear problemes i després oferir solucions, l'estratègia de la gradualitat, l'estratègia de diferir, dirigir-se al públic com a criatures de poca edat, utilitzar l'aspecte emocional molt més que la reflexió, mantenir el públic en la ignorància i la mediocritat, estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat, reforçar l'autoculpabilitat i conèixer els individus millor del que ells mateixos es coneixen.

En el transcurs del temps s’ha generat una manipulació orquestrada des de varis sectors que malmeten la deteriorada imatge de l’Agència Catalana de l’Aigua davant l’opinió pública, que finalment repercuteix en el col·lectiu treballador.

Un col·lectiu treballador que al llarg d’aquests anys s’ha vist afectat pels diferents canvis de govern, que amb les seves decisions ens han portat a la situació actual. No volem entrar en un debat polític, però si manifestar la nostra preocupació per la gestió en el context actual econòmic, social i laboral.

En aquest moments de gran incertesa amb tots els ingredients, polítics i socials interns i externs, creiem que no ens beneficia gens publicar i respondre articles que sustenten la continua manipulació per desprestigiar als qui treballen a l’administració hidràulica catalana. Des de les persones que realitzen amb vocació de servei i professionalitat les tasques de manteniment i serveis fins els tècnics superiors, es veuen afectats per aquesta disbauxa de manifestacions i opinions. Amb tot el respecte a qui des de la opinió personal fa ús de la llibertat d’expressió.

La secció sindical de la Intersindical-CSC manifesta que no dona suport a les publicacions als mitjans de comunicació, xarxes socials i plataformes, ja que les decisions es prenen en àmbits apartats del representatiu i externs. No podem donar el nostre suport sense disposar de la informació necessària a actuacions unilaterals, personals i per interessos que van més enllà dels laborals.

La nostra col·laboració esta al d’amunt de la taula, el debat esta obert, el diàleg encara resta pendent, però continuem caminant sols.

Allò que no es diu sobre la reforma laboral

No és casualitat que a Rajoy “se li escapi” que la reforma li costarà una vaga general, o que el ministre De Guindos, a micro obert, digui que és “una reforma extremadament agressiva”. El missatge interior i sobretot exterior, de cara a la Comissió Europea, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Merkel... és que la reforma és un punt d'inflexió en el model laboral, que era el que se'ls hi exigia, i que ells són alumnes aplicats mereixedors del copet a l'esquena.

Fent una lectura de l'exposició de motius, la referència a la flexiseguretat i al convenciment que el model laboral és la mare de tots els mals i llegint després l'articulat la impressió que se'n desprèn és que poc té a veure una cosa i l'altra, és difícil d'apreciar la continuïtat lògica.

Segons l’enquesta de població activa del quart trimestre del 2011, l’atur a l’estat era del 22,85%, a Catalunya del 20,5%, al País Valencià del 25,45%, a les Balears del 25,20%, al País Basc del 12,61% i a Navarra del 13,83%. Com pot ser que sent el model laboral el culpable de tot els mals els index d’atur oscil•lin del 12,61% al 25,45%? El problema és el model laboral ( a tot l’estat és el mateix) o ho són els models productiu i industrial, passant pèl règim fiscal? El tema és més complexe del que ens volen fer creure, com també ho són les possibles solucions.

dijous, 8 de març de 2012

La Intersindical-CSC anuncia la convocatòria de vaga general nacional pel proper 29 de març

El Secretariat nacional de la Intersindical-CSC, en la reunió del 01/03/2012, va prendre la decisió de convocar Vaga General contra la reforma laboral el proper dijous 29 de març.

Així mateix pren la decisió d’entrar en contacte amb la majoria sindical basca (LAB i ELA) i la CIG de Galícia per unir-se a la protesta contra la Reforma Laboral en la convocatòria de Vaga General, ja presentada per aquestes organitzacions sindicals als seus respectius països.

La protesta va en contra de la reforma laboral i de la negociació col·lectiva aprovada la pel Govern espanyol i en defensa dels drets socials i laborals dels catalans i de les catalanes.

Per nosaltres la mobilització social és la única manera de mostrar el rebuig a les polítiques que s’apliquen a la Unió Europea i a l’Estat espanyol, injustes i equivocades, com és el cas de la Reforma Laboral impulsada pel Govern espanyol.

La vaga també té com a objectiu donar una resposta contundent a les properes reformes laborals anunciades pel govern espanyol del PP. Tampoc s'ha d'oblidar que el pla per aprovar el pressupost de març de 2012 abasta importants retallades en la despesa del govern en la perspectiva de reduir en 40.000 milions d'euros el dèficit.

És per aquest motiu que fem arribar aquesta proposta de dia de Vaga General a la resta d’organitzacions sindicals presents a Catalunya, per a què des de la necessària unitat d’acció, donem una resposta conjunta a aquestes mesures. Unes mesures que, de manera fàcil i barata, faciliten l’acomiadament, donen més poder als empresaris, augmenten la precarietat laboral, retallen drets, ataquen la negociació col·lectiva i són tan agressives com inútils.

Cal que apleguem la major resposta social possible; com més organitzacions sindicals i sectors socials se sumin a aquesta convocatòria i com més gran sigui la resposta, molta més força tindrem per obligar al Govern espanyol a retirar aquesta Reforma Laboral.

NO A LA REFORMA LABORAL

Organitzats podem aturar-la

dimecres, 7 de març de 2012

No a la reforma laboral


LA REFORMA LABORAL PLANTEJA

Abaratir l'acomiadament; no aturarà la destrucció de llocs de treball. La generalització dels acomiadaments objectius, amb indemnitzacions de 20 dies per any treballat o la reducció de la indemnització en cas d'acomiadament improcedent incrementarà encara més les llistes de l'atur.

dimarts, 6 de març de 2012

Dia internacional de la dona treballadora

Ens enfrontem a una ofensiva de llarg abast en el temps orientada a retallar els nostres drets laborals i socials més bàsics, ens enfrontem a una reforma laboral i de negociació col·lectiva imposada de forma antidemocràtica, sense debat ni informació prèvia. I la reforma que ens volen imposar, supera les nostres pitjors previsions.

Nosaltres, les dones treballadores remunerades i no remunerades, en aquest escenari ens hem de posicionar amb fermesa, desenvolupant la solidaritat i esdevenint actrius actives de la reivindicació i la transformació social.

En l’actual escenari d'atac generalitzat contra els drets bàsics de la població i de la classe treballadora, no podem deixar d'assenyalar que les dones seguim estant pitjor situades en un mercat de treball precari i dividit sexualment. Sobrerepresentades en la desocupació, en l'ocupació temporal, a temps parcial i en la subocupació.

Sense comptabilitzar l'economia informal, submergida, ni tota la feina reproductiva i de cura a persones i llar no remunerada.

La feminització de la pobresa no té aturador. L'actual ofensiva neoliberal cerca la rebaixa dels salaris, substituir ocupació amb drets per ocupació precària, i reforçar el poder de l'empresari en la relació laboral. La reducció salarial i la pèrdua del poder adquisitiu afecta de manera desproporcionada a les dones, també en el cas de les pensions. Estan empobrint les nostres condicions de treball i de vida. I davant d'això les dones tenim molt a dir i a fer.

Ens sobren raons per mobilitzar-nos. Per això, aquest 8 de març sortim al carrer reivindicant el dret a una vida digna, enfrontant les retallades, i preparant el camí per a una vaga general que considerem necessària amb urgència.

Dignitat i lluita són noms de dona!

Manifest i cartell

L’ACA hauria de tornar 100 milions a Hisenda si es modifica el Cànon de l’Aigua

Segons publica el diari digital de Catalunya eldebat.cat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’empresa pública de la Generalitat que s’encarrega de gestionar i planificar la política del Govern en matèria d’aigües, hauria de tornar 100 milions d’euros a Hisenda si s’aprova finalment la modificació del Cànon de l’Aigua que impulsa el Govern d’Artur Mas. Això és el que afirmen tant l’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), com l’Associació d’Abastaments d’Aigua (AAA), que agrupen les principals empreses del sector a Catalunya, a partir d’un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid.

En aquest estudi s’explica que, amb la reforma planejada per CiU, l’ACA patirà “una severa reducció de l’import de les operacions que generen dret a deducció” que comportarà que es veurà obligada a regularitzar a l’alça les quotes d’IVA deduïdes en les inversions realitzades en els últims anys. Una regularització que implicarà haver de retornar a Hisenda “una quantitat no inferior a 100 milions d’euros”.

Estalviar quatre milions per gastar-ne 100
Tant ASAC com AAA, que han enviat aquestes conclusions als partits catalans i als consellers d'Economia i de Territori, alerten de la incongruència que suposaria que el Govern vulgui estalviar per a l’ACA “els 4 milions d’euros que els hi costen cada any els impagats del cànon, fent que siguin les empreses subministradores les que hagin de suportar aquest cost, i per aconseguir-ho hagi de pagar 100 milions d’euros a l’Agència de l’Estat Espanyol”.

Perill per a les butxaques dels catalans
També expliquen que aquesta despesa de 100 milions no està prevista als Pressupostos de l’Agència Catalana de l’Aigua pel 2012, per la qual cosa “pot acabar afectant negativament tot el sector i, en últim terme, el consumidor final, que haurà de pagar l’aigua més cara”.

Informe tècnic de la Universitat Carlos III

dilluns, 5 de març de 2012

Espanya el país més endarrerit en planificació hidrològica


Segona publica La Vanguardia, els expedients per incompliments de les normes ambientals europees (planificació de rius, sanejament d'aigües residuals i pol·lució a les ciutats, entre altres) assetgen al Govern. El ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, va expressar ahir la seva "enorme preocupació" pel retard en l'elaboració dels plans de conca dels rius espanyols, que havia d'estar fets abans de finals de 2009. El retard ha motivat un expedient de la UE. "Espanya és el país més endarrerit en planificació hidrològica", va dir el ministre, per qui aquesta circumstància "podria comprometre les inversions europees promeses". Arias Cañete exposarà la situació als seus col·legues europeus la setmana propera i demanarà "comprensió" per evitar o minimitzar les possibles sancions.
A més, Espanya va ser condemnada pel Tribunal de Justícia de la UE el 14 d'abril del 2011 per la deficient depuració de les aigües en 38 aglomeracions de més de 15.000 habitants. El fet podria comportar una multa coercitiva de 20 a 50 milions d'euros a l'any des del 14 d'abril del 2011.

Així mateix, la UE portarà a Espanya al Tribunal de Justícia de la UE per l'insuficient tractament de les aigües residuals en 39 aglomeracions de més de 10.000 habitants. Que aboquen les seves aigües en zones sensibles.

Fins i tot hi ha una carta de requeriment d'informació (primer pas del procediment contra Espanya), amb data del 30 de novembre, per deficient depuració de les aigües en 921 aglomeracions de més de 2.000 habitants i fins a 15.000.

També hi ha expedients oberts contra Espanya per la pol·lució en les grans urbs (alguna cosa al que el ministre no s'ha referit encara), i existeix una condemna ferma per la construcció del canal Segarra-Garrigues en un àrea d'aus estepàries protegides a la província de Lleida.

El titular d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient va precisar que, una vegada s'acabi la planificació hidrogràfica i se solucioni la "mala" depuració de les aigües en més de 900 municipis, i es modifiqui la Llei d'Aigües, proposarà un "gran Pacte Nacional de l'Aigua que derivi en un Pla Hidrològic Nacional". Per això, aquesta iniciativa es demora per almenys, finals de 2013 o 2014. En aquest context considera "molt difícil" realitzar una planificació nacional sense conèixer els recursos disponibles i les necessitats en cada conca. Per això, ha reiterat que un Pla Hidrològic "seriós" ha de tenir els plans de conca fets, ja que una altra cosa seria una "arquitectura artificial".

Els treballadors i treballadores d'ATLL en vaga

COMUNICAT A TOTA LA CIUTADANIA

ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES D’ATLL EN VAGA EL DIA 6‐03‐2012

LA MENTIDA DE L’AIGUA, UN BÉ BÀSIC I PÚBLIC!

Els polítics volen privatitzar el procés de potabilització de l’aigua, els polítics volen eliminar llocs de treball de treballadors i treballadores del servei públic.

Els polítics han augmentat i continuaran augmentant els cànons de l’aigua.

Aigües Ter Llobregat (ATLL), l’empresa pública que potabilitza l’aigua de tota la província de Barcelona, per solidaritat als polítics, ha augmentat i continuarà augmentant les seves tarifes de l’aigua, però tot i així no eixugarà el deute de 600 M d’€. Les contínues decisions polítiques de construcció d’obres faraòniques de dubtosa necessitat com a alternativa al controvertit PHN ha estat la causa principal de l’endeutament d’ATLL. Per exemple, la dessaladora del Prat que ens ha costat als/les contribuents 250.000.000,00 d’€ funciona només entre el 0‐10 % de la seva capacitat. Els privilegis de la classe política dels diversos departaments de la Generalitat i dirigents d’ATLL: cotxes, targetes vises, tiberis, dietes, mòbils, portàtils, etc. tot per ús particular, han sumat.

SOLUCIÓ QUE PROPOSEN:

La privatització com a única solució possible a la greu crisi que està patint el país i amb els guanys de la venda reduir aquest deute que ells mateixos han creat; el sumum del cinisme!!

FUTUR IMMEDIAT:

Que els ciutadans i ciutadanes pagarem el deute de la pública i els beneficis industrials de la privada amb un creixent percentatge d’exclusió social!!

Veniu a manifestar el vostre desacord davant el Departament de Territori i Sostenibilitat de 08:00 h a 12:00 hores a Av. JosepTarradellas, 26 a Barcelona.

VEÍ, VEÏNA, UNIM LES NOSTRES FORCES,
NO A LA PRIVATITZACIÓ D’ATLL,
L’AIGUA ÉS UN DRET NO UN NEGOCI

La classe política ha arruïnat l'Agència Catalana de l'Aigua

Gabriel Borràs, expert de l'Agència actualment a l'Oficina del Canvi Climàtic, reclama que es porti a terme el full de ruta aprovat pel Parlament per salvar l'ACA i ATL.

En una entrevista de la plataforma Aigua és Vida –formada per organitzacions de la societat de procedència variada i que promou el manifest "L’Aigua, com la Vida, no és una mercaderia"–, Gabriel Borràs, expert coneixedor de l'aigua (no endebades de 2005 a 2011 va ser director de l'Àrea de planificació per a l'ús sostenible de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)  –actualment és a l' Oficina Catalana del Canvi Climàtic, comissionat per la pròpia Agència–, reclama que es porti a terme el full de ruta aprovat pel Parlament de Catalunya pel que fa al finançament de l'ACA i Aigües Ter-Llobregat (ATL), per manera que no s'acabi privatitzant aquest última –que impediria pràcticament la regulació del règim de cabals ambientals dels rius catalans–, i es perpetuï "l'estat catatònic de finançament" que tant pateixen l'ACA com ATL.

Borràs, però, encara és més contundent: "Fa poc temps el president Jordi Pujol
va declarar que l'ACA pot arruïnar el país. Jo, amb tots els respectes, li donaria la volta, a l'afirmació del president Pujol: en tot cas, ha estat la classe política, genèricament parlant, la qua ha arruïnat l'ACA".

L'aigua, en l'agenda política del país, només és políticament prioritària quan se li veu el cul als embassaments, és a dir, quan tenim sequera. Una vegada tenim els embassament plens l'agua desapareix com una de les prioritats de la política. N'hi ha molts exemples, tot i que Borràs esmenta dues excepcions: l'època de l'exconseller Albert Vilalta, que va fer una aposta personal per desplegar el Pla de sanejament de Catalunya, que ha tingut fruits positius, i, també, l'època d'en Salvador Milà, que va intentar fer un esforç perquè l'ACA fos un potent regulador i per acostar cada vegada més el cost real del cicle de l'aigua al preu que els usuaris haurien de pagar.

La irresponsabilitat política s'explica, també, en part "perquè històricament, des de la creació de l'ACA, l'Agència ha estat un instrument que no ha estat submís sempre a les directrius del Govern". De fet, l'Agència ha tingut una independència que li ha permès actuar, amb errors i encerts, a favor de l'interès públic de la gestió de l'aigua, "que no sempre ha coincidit" amb l'interès de determinada classe política, amb independència del color que hi hagués en el Govern de la Generalitat en aquell moment. "Fins al punt que més d'un vegada se'ns havia dit que el fet que al Consell d'Administració de l'ACA hi estaven representats tots els usuaris en certa manera era superflu i hi havia d'haver un consell directiu format exclusivament pels departaments de la Generalitat. Aquesta manca de control, o de no ser 'bons minyons', és, segurament, una de les causes per les quals s'ha deixat que l'ACA i Aigües Ter-Llobregat hagin arribat a l'estat catatònic de finançament que tenim ara."

L'impacte del problema de finançament

L'impacte de tenir un tribut, el cànon de l'aigua, que durant molts anys ha estat congelat, i que no s'ha pogut apujar per sobre l'IPC, ha fet que a mida que s'anava fent inversió, els costos d'explotació fossin majors… "Pensem en les depuradores -diu Borràs-: l'any 1991 hi havia 92 depuradores i actualment n'hi ha més de 400 en funcionament. Ha arribat un punt que aquest cànon amb prou feines dóna per cobrir les despeses d'explotació de les depuradores i les despeses estructural que té l'ACA: les xarxes de control, personal, manteniment, lloguers, reparacions, etc. Des d'aquest punt de vista, doncs, no hi ha diners per invertir en la reactivació de les mesures contingudes en el Pla de gestió hidrològica. Això explica que l'Agència s'hagi hagut d'endeutar, també ATL, per fer inversió, perquè no s'ha rebut la quantitat d'ajut, ja fos dels pressupostos públics de l'Estat o de la Generalitat –igual com es fan carreteres, escoles hospitals, aeroports, o canals de reg que no serveixen per res, com per exemple el Segarra-Garrigues."
«És curiós que ningú en aquest país no hagi escrit ni una sola línia sobre la barbàrie hidràulica del canal Segarra-Garrigues.
"És curiós com del fet de l'import d'inversió del canal Segarra-Garrigues, que en total és 1.550 milions d'euros d'inversió, quantitat superior a la de l'endeutament de l'Agència Catalana de l'Aigua, ningú en aquest país hagi escrit ni una sola línia encara sobre la barbàrie hidràulica que s'està cometent amb el canal Segarra-Garrigues -blasma Gabriel Borràs-; i és curiós, en canvi, que la Generalitat no tingui diners per tirar endavant el Pla de gestió de l'aigua a Catalunya, el Pla hidrològic, per tirar endavant les mesures necessàries per portar el nostre país a un equilibri entre l'aigua-medi i l'aigua-recurs, però sí que tingui diners per sufragar a compte seu la part variable del Segarra Garrigues, com fa pocs dies va anunciar el conseller Pelegrí, amb una rebaixa de 4 cèntims d'euro per metre cúbic."

Parlem d'un canal que havia de regar 70.000 hectàrees i que només en podrà regar 38.000, per la qüestió de les ZEPA (zones d'especial protecció per a les aus) i de la Unió Europea, de les quals actualment només se'n rega 2.000 perquè els teòrics beneficiaris no poden afrontar els costos, ja subvencionats, que la Generalitat ofereix per regar.

"I dic que es molt curiós que ningú no s'exclami sobre això i en canvi l'ACA sigui objecte d'aquesta campanya diria ferotge, políticament orquestrada, i que alguns dels seus últims responsables a més a més ara treballin per Agbar (Aigües de Barcelona). La conclusió trista de tot això és que el Pla de gestió no tirarà endavant", afegeix.
«Un país que no som capaços de posar a règim les dessalinitzadores que tenim, em pregunto com és que passa a plantejar-se de tirar endavant una obra faraònica com la del Roine.»
Sobre la taula es posen dues coses com a alternativa: el Roine i un ERO a l'ACA. "El resum final de la història és que la irresponsabilitat política desemboca en un expedient de regulació d'ocupació de l'Agència i amb la proposta, que qualificaria gairebé de fantasmagòrica, del Roine. Dic fantasmagòrica perquè nosaltres tenim dues dessalinitzadores a Catalunya que no estan funcionant al règim com haurien de funcionar –no produeixen l'aigua que haurien de produir–, perquè hem estat incapaços d'incorporar aquests costos en la tarifa. Al final, el problema de l'aigua, de l'abastament i de la garantia, planteja una pregunta molt clara: quina garantia vols?, i en funció de la garantia que vulguis el cost serà un o un altre. Un país que no som capaços de posar a règim les dessalinitzadores que tenim, em pregunto com és que passa a plantejar-se de tirar endavant una obra faraònica com la del Roine. Crec que la pregunta sensata és quina garantia volem i en funció de la garantia que volem, quant estem disposats a pagar i quena ho sapiguem fer el que s'hagi de fer.

L'impacte de la possible privatització d'Aigües Ter-Llobregat

La privatització d'Aigües Ter-Llobregat "és conseqüència d'aquesta irresponsabilitat política històrica que he comentat abans. S'ha de subratllar que va ser el president Pujol que va veure clar que el servei en alta d'una regió com l'àrea metropolitana de Barcelona havia d'estar gestionat i regulat, i orquestrat i operat, des d'una empresa pública (Llei 4/90)".

La privatització suposarà una pèrdua absoluta de control del regulador, en aquest cas l'ACA, sobre els cabals que es distribueixin en la xarxa en alta metropolitana. "Difícilment -assenyala Borràs-, amb una privatització del servei d'ATL es podrà complir el règim de cabals ambientals dels rius catalans, es podrà complir, molt difícilment per no dir impossible, el retorn del Ter cap a Girona, perquè evidentment l'operador en alta el que farà és col·locar a la xarxa l'aigua el cost de producció de la qual li sigui més barat per vendre-la, evidentment, a la tarifa més cara. No li interessarà col·locar aigua amb un cost de producció més elevat, perquè llavors el marge de benefici respecte de la tarifa seria més curt. Tot i que sobre el paper l'ACA continuarà sent el regulador del servei de distribució d'aigua en alta –la llei així ho determina–, tenint en compte que ara ja és molt complicat fer aquest paper de regulador, si es privatitza el servei en alta serà impossible."

Un exemple molt recent, afegeix Borràs, el tenim amb el cas del subministrament de gas natural al barri de Poble Nou de Barcelona, en el qual l'alcalde de la capital de Catalunya va sortir dient que li havien dit que en 48 hores tornaria a haver-hi gas per als veïns del Poble Nou. "L'alcalde de la capital de Catalunya no pot dir això. L'alcalde de la capital de Catalunya hauria de dir: 'He cridat el senyor Brufau, l'he fet venir a la plaça Sant Jaume, i li he dit que en 2 hores o tenen gas tots els habitants del Poble Nou o s'obre un expedient sancionador que derivarà en un canvi de distribuïdor de gas natural a la ciutat de Barcelona'. Això és el que hauria de fer un regulador públic quan estem parlant de serveis bàsics tan essencials per a la població."

Quines alternatives hi ha?

El full de ruta per normalitzar la situació d'ATL, però sobretot, també, de l'ACA, en global del finançament del cicle de l'aigua a Catalunya, va ser objecte d'una moció aprovada pel nostre Parlament l'abril de 2010, una moció, per cert, promoguda a instàncies de CiU, que llavors estava a l'oposició. És la
moció 74/VIII que diu quins passos són els que cal fer per normalitzar la situació financera del cicle de l'aigua a Catalunya i de l'ACA en particular: establir un nou contracte-programa amb la Generalitat per obtenir diners d'inversió, via pressupostos de la Generalitat; tenir, també, inversió a la disposició addicional tercera, i un progressiu increment del cànon de l'aigua perquè vagi reflectint al preu el cost real de l'aigua.

Borràs lamenta que gran part de la disposició addicional tercera se n'anés a finançar la línia 9 del metro (que per cert es va adjudicar per 3.200 milions d'euros i ens n'acabarà costant 16.000 milions), "i això no és objecte d'escarni enlloc, és més essencial potser fer la línia de metro més llarga d'Europa i no és essencial que els ciutadans de Catalunya tinguem uns rius i una qualitat de l'aigua com déu mana".

El full de ruta està marcat en aquesta moció aprovada pel Parlament, per tots els grups polítics –tret d'un petit paràgraf que no va votar el PP perquè es feia esment al tema dels cabals ambientals del riu Ebre–, però com tantes altres coses que fa el Parlament de Catalunya, després ningú no li fa cas.
«Algú ha prioritzat que és més important el reg del Segarra-Garrigues que no la garantia d'abastament de la regió metropolitana o els cabals ambientals del Ter o els cabals ambientals del Gaià.»
"La situació d'ara no permet que hi hagi disposició addicional tercera i que es pugui destinar pressupostos a l'ACA o a ATL, però aquesta és una situació conjuntural, no estructural. En canvi, en aquesta situació conjuntural, sí que hi ha diners per altres coses, hi insisteixo: hi ha diners per abaixar el preu de l'aigua al Segarra-Garrigues. Per tant, algú ha prioritzat que és més important el reg del Segarra-Garrigues que no la garantia d'abastament de la regió metropolitana o els cabals ambientals del Ter o els cabals ambientals del Gaià. I no ho ha prioritzat l'ACA. Però el full de ruta està fet, aprovat, escrit i consultable a internet, al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya."