Agbar està implicada en molts litigis generats en diversos processos de
privatització de la gestió de l'aigua | Agents socials, com ara la
Intersindical-CSC, demanen que es retornin concessions a l'ACA.
En els últims temps, la notícia d'Agbar no l'hem trobada pas on s'escau,
en el pla d'operacions d'expansió als mercats globals en què opera o en el dels
mercats financers. L'hem vista immersa en les diverses batalles de la guerra de
l'aigua.
Fa pocs dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimava
les mesures cautelars interposades per la Generalitat i companyies com Acciona,
Aguas de Valencia, Aqualia i Sociedad Española de Abasteciminientos, que
denunciaven que sense convocatòria prèvia de concurs, Agbar hagués constituït
amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) una societat mixta en què
mantindria el 85% de l'accionariat per gestionar el subministrament de l'aigua
a la capital catalana i els municipis veïns de la seva àrea d'influència. El
cas no és només un procés obert als tribunals, sinó que ha mobilitzat diverses
forces de la societat civil, que han demanat formalment mitjançant un document
d'al·legacions que les concessions d'Agbar siguin recuperades per
l'administració pública, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), tot argumentant,
amb la legislació d'aigües catalana, estatal i europea a la mà, que si no es fa
així la Generalitat perd els seus béns, alhora que es posa en perill el cabal
del Ter i la qualitat de l'aigua subministrada.
Tot això quan encara ressonen els canons de la gran batalla pel control del 50%
d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en què l'adjudicació a Acciona, per 1.000
milions d'euros, va ser posada en suspens, en un curiós episodi de l'absurd,
per un organisme supervisor de la contractació pública, l'Òrgan Administratiu
de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), de la part adjudicadora, és a
dir, la Generalitat. Aquest ens va interpretar que la proposta amb què havia
concursat Acciona queia en el defecte de forma, per l'alteració del calendari
d'obres. Al litigi li resta un bon recorregut, al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, per saltar posteriorment al Suprem.
Les tribulacions d'Agbar no s'acaben aquí, i a Sabadell hi ha tot un front
d'oposició a l'opa sobre la Companyia d'Aigües de Sabadell (Cassa), de la qual
Agbar vol passar de posseir un 13,6% a tenir la majoria amb un 64,6%. Al si del
mateix consell de la companyia, fins a tres membres van considerar que l'oferta
de 60 euros per acció és menystenir el valor de Cassa i l'han vetada, mentre
que al carrer les forces vives recorden a l'Ajuntament, que és titular del
23,6% de les accions, que el patrimoni de la ciutat no es pot vendre així com
així. I el fet és que la CNMV encara no ha autoritzat l'opa.
Fora de Catalunya, Agbar també ha estat primer actor en altres funcions de la
judicialització de l'aigua. A Andalusia, la localitat de Jerez de la Frontera
ha recorregut, a través de la seva filial Aquagest Andalucía, contra la
concessió de la gestió de l'aigua per 25 anys, que havia estat atorgada a la
filial de FCC, Aqualia, a un preu de 80 milions. Agbar ha aconseguit el
bloqueig als jutjats en denunciar que l'Ajuntament no li havia aclarit algunes
qüestions sobre el plec de condicions.
I no podríem oblidar l'acarnissada disputa, de fa anys, per la gestió de
l'aigua a València. A les maniobres de Suez Environment, màxim accionista
d'Agbar, d'anar més enllà del 33% que ara té a la companyia valenciana, a
principi d'any s'hi va sumar la suspensió del concurs de l'aigua a la localitat
de Gandia, adjudicat en principi a Aguas de Valencia, però que es va aturar en
exigir Agbar, l'antic subministrador, una indemnització de 86 milions que li
corresponia per llei.
Són batalles de la guerra de l'aigua que propicia la crisi, quan els
ajuntaments, per alleugerir els seus carregosos deutes, no s'hi pensen gaire a
l'hora de privatitzar la gestió del subministrament, que ha desfermat una guerra
sense quarter entre les concessionàries per controlar el major nombre de
municipis.