Reunió amb la nova direcció de l'ACA

En el moment que publiquem aquest article ja s’ha dut a terme la primera reunió amb la nova direcció i gerència de l’Agència Catalana de l’Aigua. Una sessió protocol·lària, cordial, de presentació de les quatre organitzacions sindicals amb presència al comitè d’empresa.

Els màxims responsables de l’ACA han explicat que es aviat per poder donar resultats de l’estudi de viabilitat, econòmic, social i laboral de l’empresa. Han comentat la greu situació financera en que es troba l’empresa en aquests moments.

El representant de la Intersindical-CSC ha exposat que a la greu situació financera i a les retallades salarials i socials cal afegir la gestió dels recursos humans. Una organització que no disposa d’una descripció de llocs de treball real, manca de formació específica dels llocs de treball, no hi ha carrera professional i tampoc promoció. També ha comentat que no hi ha informació de l’inventari de llocs de treball dut a terme per l’empresa consultora CEINSA.

Dràstica reducció!

Descripció, valoració i classificació dels llocs de treball

La valoració dels llocs de treball en les organitzacions constitueix una de les activitats més complexes en la gestió dels recursos humans. El descontent  i la tensió tenen una relació directa amb la valoració del lloc de treball i els salaris assignats.

El desembre del 2007 el departament de recursos humans va comunicar al personal de l’Agència Catalana de l’Aigua l’acord amb el comitè d’empresa per millorar el procés de revisió de llocs de treball amb el suport d’una empresa externa especialitzada.

L’estudi preliminar del sistema actual va ser realitzat per la Consultora Ceinsa i entre les conclusions va remarcar que el model actual (la relació de llocs de treball de l’ACA va ser aprovada l’any 2002) es més adient per llocs industrials, el recorregut salarial en cada grup professional està vinculat a l’antiguitat i que l’existència de complements retributius al marge de la valoració es un recurs per compensar les deficiències del sistema.

L’empresa consultora va concloure que la solució més adient seria un canvi integral del model amb les propostes següents: actualització de les descripcions de llocs de treball, disseny d’una nova estructura salarial i en una fase posterior la implantació d’un model d’avaluació de l’acompliment.

Transcorregut aquests anys i desprès de sessions informatives de caràcter obligatori, de l’emplenament dels qüestionaris de descripció de lloc de treball, entrevistes amb el personal, entrevistes amb la consultora, validacions pels caps i reunions de la comissió de valoració, el procés resta aturat.

La comissió de valoració no ha comunicat al personal en quina fase es troba l’estudi i com es veurà afectat pel context actual.

Noves Polítiques en el Sector Públic

En el moment que publiquem aquest article ja disposem de la instrucció 1/2011 per l’aplicació de les mesures específiques en matèria de personal previstes en el decret 109/2011 d’11 de gener.

Amb anterioritat les treballadores i treballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua també van rebre un comunicat del President de la Generalitat en el qual agraeix la feina que fan i demana el seu esforç, col·laboració i ajut en el context actual.

Estem d’acord amb l’objectiu fonamental del Govern d’ajudar al nostre país, però entenem que el principal instrument per l’assoliment de la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia de la institució, és el factor humà, les persones, les treballadores i els treballadors de les Administracions Públiques.

En la campanya Projecte de Futur Projecte de País per uns serveis a la ciutadania públics i de qualitat de la nostra Federació d’Administracions Públiques de maig de 2009, ja aleshores, es va exposar la necessitat d’adopció de mesures i disposicions que convertissin els serveis públics en veritables eines de benestar i de cohesió social.

Segons la instrucció 1/2011 abans esmentada, els ajustos que el sector públic de la Generalitat haurà de demostrar el mes de juny són la reducció d’un 6% en les despeses de personal i el 5% dels efectius. Això vol dir que hi haurà una reducció de plantilles, redistribució d’efectius i cessaments.

A l’Agència Catalana de l’Aigua els representants dels treballadors restem a l’espera de mantenir la primera reunió amb el nou equip directiu que properament es durà a terme.

“¿Qué producen quienes nos gobiernan, para lograr qué resultados, a través de qué medios?”

Y. Mény i J. C. Thoenig

EL PREU DE LA VAGA GENERAL

La jornada de vaga del passat dia 29 de setembre va tenir un seguiment baix a l’Agència Catalana de l’Aigua. Les xifres als centres de treball a Barcelona ratllen el 17 %. Aquest índex és correspon proporcionalment amb la resta d’institucions i administracions arreu de Catalunya.

Aquesta dada és un indicador prou clar i contundent perquè els sindicats  es prenguin seriosament un canvi en el model sindical actual, si volen ser creïbles i amb poder de convocatòria. Aquest canvi no ha de servir per rentar la cara de les organitzacions, per presentar grans campanyes, oferir formació inservible o repartir material promocional per Nadal o en processos electorals.  S’ha d’iniciar un procés de canvi en les relacions socials, laborals i en el seu finançament. Sempre es demana que les administracions públiques siguin eficients i modernes però els sindicats deurien d’avançar de manera paral·lela amb les institucions i empreses enlloc de restar ancorats amb els llibres d’història recordant al sindicato vertical .

Canviar el discurs obsolet i històric més propi de l’època de los enlaces sindicales que de les noves generacions amb mòbil, portàtil i MP3. Les dos grans organitzacions sindicals mobilitzen als treballadors per subsistir i per mantenir un estatus d’uns quants en detriment de la resta i dels treballadors i treballadores del territori espanyol. Només es preocupem per Espanya i només parlen de Catalunya quan se’ls premia amb medalles o amb alguna creu d’algun sant.

En mig de les mesures impulsades pel govern de Zapatero, les retallades més grans des de l’anterior règim dictatorial, els treballadors i treballadores i la societat en general s’ha de qüestionar la necessitat de subvencionar a les organitzacions sindicals o en un repartiment equitatiu entre les diferents organitzacions. A les subvencions desiguals entre totes les formacions sindicals cal afegir el cost dels grans edificis que disposen arreu d’Espanya les grans centrals CCOO i UGT, les grans sumes que reben de finançament europeu i les subvencions dels governs autonòmics.

Enmig de la gran retallada, de salaris i congelació de les pensions, aquestes xifres milionàries que paguem entre tots els ciutadans suposarien un lleugerament i podrien minimitzar l’afecció als sectors socials més dèbils i amb precarietat laboral.

El cost de les mobilitzacions en contra de les retallades socials ha suposat un ingrés de 27 milions d’eros per a UGT i CCOO, no als sindicats com alguns mitjans de comunicació han dit.

Representants, de qui ?

L’acord que es perseguia amb la negociació del conveni col·lectiu era adaptar les condicions laborals als esdeveniments socials i econòmics en el context actual. En aquest sentit, es tractava de considerar nous plantejaments, aportacions i objeccions que, per mitjà d’una explicació, es contribuís a mitigar els actuals processos i pràctiques quotidianes i introduir noves perspectives permeten abordar als canvis i la seva incidència.

La nostra aportació la concebem com a vehicle catalitzador de l’acció social i no com un conflicte. No podem evitar fer referència a aquells que categoritzen, estigmatitzen, exclouen i s’inclouen a l’esperit de marginació social i laboral, que són producte d’una determinada època històrica o que van emergir en un context social particular i espacial. Es obvi que si som la causa del que hi ha, també podem ser l’origen del que vindrà.

Les persones que conformem la secció sindical de la I-CSC, vam considerar necessari negociar el conveni col·lectiu, sense polititzar i sense motivació ideològica, per la realitat laboral, fomentant el compromís actiu amb l’acció col·lectiva davant la delegació mitjançant el vot i el sindicalisme com acció política.

Les seccions sindicals d’UGT, CCOO i CATAC al no voler convocar assemblea van vulnerar el dret a decidir de tot el col·lectiu treballador de l’Agència Catalana de l’Aigua. D’acord amb l’article 7 del reglament del comitè intercentres de l’ACA “les decisions que afectin al conjunt dels treballadors i treballadores, la consulta i l’aprovació per majoria simple dels assistents de l’Assemblea General convocada a cada centre de treball, serà imprescindible.”

Aquest incompliment ha vulnerat el dret a expressar el vot al personal de l’empresa, personal fix, temporal i fora de conveni impedient un consens entre tots els representants legals dels treballadors i els propis representats.

Jubilació als 67 anys