No és casualitat que a Rajoy “se li escapi” que la reforma li costarà una vaga general, o que el ministre De Guindos, a micro obert, digui que és “una reforma extremadament agressiva”. El missatge interior i sobretot exterior, de cara a la Comissió Europea, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Merkel... és que la reforma és un punt d'inflexió en el model laboral, que era el que se'ls hi exigia, i que ells són alumnes aplicats mereixedors del copet a l'esquena.
Fent una lectura de l'exposició de motius, la referència a la flexiseguretat i al convenciment que el model laboral és la mare de tots els mals i llegint després l'articulat la impressió que se'n desprèn és que poc té a veure una cosa i l'altra, és difícil d'apreciar la continuïtat lògica.
Segons l’enquesta de població activa del quart trimestre del 2011, l’atur a l’estat era del 22,85%, a Catalunya del 20,5%, al País Valencià del 25,45%, a les Balears del 25,20%, al País Basc del 12,61% i a Navarra del 13,83%. Com pot ser que sent el model laboral el culpable de tot els mals els index d’atur oscil•lin del 12,61% al 25,45%? El problema és el model laboral ( a tot l’estat és el mateix) o ho són els models productiu i industrial, passant pèl règim fiscal? El tema és més complexe del que ens volen fer creure, com també ho són les possibles solucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada