dilluns, 23 de desembre del 2013

Dies d’assumptes personals

 
El passat dissabte 21 de desembre es va publicar al BOE la Llei Orgànica 9/2013, de 20 de desembre, de control del deute comercial en el sector públic, en l’apartat primer de la Disposició addicional quarta modifica l’apartat k de l’article 48 de l’Estatut de l’empleat públic.
 
“El apartado k del artículo 48 de la Ley 7/2007, de 12 de abril, del Estatuto Básico del Empleado Público, queda con la siguiente redacción: «Por asuntos particulares, cuatro días cada año»."
 
Aquesta llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació, el 22 de desembre, per tant, des de la Intersindical-CSC, entenem que aquest quart dia es pot gaudir durant aquest 2013 (abans del 15 de gener de 2014).
 
Esperem que l’Agència Catalana de l'Aigua  habiliti aquest dia al més aviat posible.

Bones festes i un millor 2014


dissabte, 21 de desembre del 2013

La CSC es reuneix amb sindicats xinesos per explicar el procés d'independència

Aquest dimecres passat es va dur a terme una trobada entre la Federació de Sindicats de la província de Shandong (RP Xina) i la CSC per tal de conèixer de primera mà la realitat social i nacional del nostre país.
 
A la reunió van assistir Carles Sastre, Secretari general i Sergi Perelló, Secretari de relacions internacionals per part de la Confederació Sindical Catalana.
 
La delegació xinesa, integrada per 6 persones, era encapçalada pel Vicepresident de la Federació de Sindicats de Shandong, He Yude.
 
La Província de Shandong , a l'est del país, té 95 milions d'habitants i l'esmentada federació sindical prop de 20 milions d'afiliats.
 
Durant la trobada Carles Sastre va fer un repàs històric de la realitat social i nacional de Catalunya i, en especial, l'actual situació d'empobriment de les majories socials i les seves causes.
 
Finalment, el Secretari general va fer una exposició cronològica del procés de sobirania on es troba immers el nostre país, tot remarcant la data del 9 de novembre de 2014, on se celebrarà la consulta per a la independencia.

dijous, 28 de novembre del 2013

La CSC insta l'executiu català a eliminar la retallada de la paga de Nadal dels pressupostos de 2014

El passat 25 de novembre els mitjans de comunicació publicaven que el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques del Govern espanyol feia saber que es preveu que l'Impost sobre Dipòsits Bancaris sigui cedit, encara que sigui en part, a les comunitats autònomes.

Des de l'Ïndia, on és de viatge, el president de la Generalitat va declarar que de produir-se aquesta cessió, compliria el compromís que si l'Estat cedia, tot o en part, aquest impost, el seu import es dedicaria al pagament de la paga extraordinària que el projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de 2014 té previst retallar-nos una vegada més -ja serien 3- per poder quadrar les seves xifres.

Prenent la seva paraula, la CSC (Confederació Sindical Catalana) ha enviat un escrit a la Secretaria d'Administració i Funció Pública esmentant-li aquest compromís i proposant-li que es faci una modificació del projecte de llei de pressupostos de 2014 en què es prevegi el cobrament íntegre de les retribucions de 2014, o sigui incloent-hi el cobrament de la paga extraordinària de Nadal.

El projecte de llei de pressupostos de 2014 ha fet força previsions d'ingressos sobre pagaments pendents de l'Estat, que no ha donat ni una sola mostra de tenir la intenció de satisfer. Trobem que si es preveuen ingressos tan sols sobre deutes, molt més lògic és incloure-n'hi quan, primer, el ministre d'Hisenda ja ha afirmat que se cedirà part d'aquest Impost sobre Dipòsits Bancaris i, segon, el Govern de la Generalitat ja s'havia compromés a satisfer aquesta paga si això passava.
 
 

dimarts, 26 de novembre del 2013

Minimitzar les retallades durant l'any 2013 a l'ACA


Retribucions complementàries a l'ACA

Les retribucions complementàries van lligades a l’exercici concret d’un lloc de treball. A l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en el tercer conveni col·lectiu hi ha establerts dotze complements de lloc de treball.
 
El 31 de maig de 2000 els representants de l’ACA i els representants dels treballadors van signar l’acord d’equiparació salarial. En la exposició s’argumenta que el personal adscrit al IV Conveni Únic de la Generalitat de Catalunya (Junta d’Aigües i Direcció General de Política Hidràulica), és l’únic col·lectiu de l’Agència que no ha percebut cap increment salarial l’any 2000.
 
En el punt segon de l’acord diu que les quantitats indicades absorbiran en termes econòmics, tots els complements salarials actualment percebuts, llevat de l’antiguitat.
 
Però, en el punt setè, diu que els efectes econòmics d’aquest acord es produiran el dia 1 de juny de 2000 i s’extingiran en el moment que entri en vigor el Conveni Col·lectiu de l’Agència Catalana de l’Aigua.
 
En el primer conveni col·lectiu de l’ACA, signat el novembre de 2000, es van establir ja 12 complements de lloc de treball però es van oblidar del complement de productivitat que el personal provinent de la Junta d’Aigües de Catalunya i la Direcció General de Política Hidràulica percebia. En aquell mateix any, segons la informació publicada, hi havia 56 llocs de treball amb les remuneracions “topades”.
 
En data 28 de setembre de 2005, el comitè intercentres va informar favorablement a dos nous complements de lloc de treball. El primer en relació amb el complement per acumulació de tasques i el segon per a la disponibilitat horària. La comissió de valoració devia determinar els llocs de treball afectats per aquests complements.
 
Entre les conclusions que va arribar la consultora CEINSA l’any 2008, explicava l’existència de complements retributius al marge de la valoració com a recurs per compensar les deficiències del sistema. La proposta de canvi integral de model va ser aprovada per la direcció i pel comitè d’empresa. Aquest canvi devia modificar les descripcions de llocs de treball i l’estructura salarial, ja que es considerava més adient per llocs industrials i no per llocs de gestió. Finalment no es va fer res.
 
Segons la informació disponible, en data 30 de setembre estan ocupats 613 llocs de treball, entre personal de plantilla i temporals, entre els quals hi ha 59 comandaments que fins avui estan fora del conveni col·lectiu (FC) i un responsable de canvi climàtic.
 
Hi ha assignats 147 complements de llocs de treball, segons conveni, amb un cost aproximat d’1 milió  d’euros anuals.
 
En la negociació del quart conveni col·lectiu de l’ACA, l’empresa ha proposat cinc nous complements de lloc de treball que han d’acompanyar als nous grups professionals, creats per al personal FC. Sense saber les funcions, competències, salaris i complements d’aquests grups. No entenem com volen arribar a un acord sense més informació, amb la transparència que avui s’exigeix des de la societat.
 
També, desconeixem els mecanismes de selecció d’aquest personal, de promoció, avaluació i formació. Nosaltres volem mecanismes de selecció i promoció més igualitaris que afavoreixin la promoció professional, creiem que la lliure designació no es correspon amb els missatges que des de la classe política es fa arribar a la ciutadania. L’Estatut de l’Empleat Públic (EBEP) ho diu ben clar segons els principis de l’article 55: “ tots els ciutadans tenen dret a l’accés a l’ocupació pública d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”.
 
En el conveni col·lectiu vigent en el capítol VI de condicions retributives, l’article 35.3.3, preveu el complement d’especial responsabilitat. Una especial responsabilitat que agermana en aquest concepte als tècnics, secretàries coordinadors, responsables i conductors.
 
Podem entendre les responsabilitats en establir, validar, modificar, elaborar i fer el seguiment dels pressupostos, acompliments de terminis,  planificació estratègica, etc...

Enlloc de generalitzar els complements, demanem que es generalitzi l'avaluació de l'acompliment utilitzant tècniques avançades i adaptades als diferents tipus de tasques, que es tingui en consideració i es reconegui la tasca de la resta de professionals que en silenci fan posible la gestió i la planificació del cicle integral de l’aigua, amb una visió integradora dels sistemes aquàtics, tenint en compte l’equilibri de tots els ecosistemes. 

El sindicat català!


Defensem el conveni col·lectiu de l'ACA


dilluns, 18 de novembre del 2013

Retribuir la productivitat


El complement de productivitat es va crear l’any 1984 destinat a donar resposta a la l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i interès o iniciativa amb el que el treballador desenvolupa la seva activitat. Avui, aquest complement pretén ser un important instrument d'incentiu, millora de la qualitat del servei, l’eficàcia i l’eficiència amb un bon sistema avaluatiu.
 
Les mesures de productivitat no són homologables entre diversos sectors, com poden ser, sanitat, educació o justícia; perquè no es poden establir en termes monetaris, sinó en valors que reflecteixin la quantitat i qualitat dels serveis prestats, la facilitat d'accés als mateixos, els terminis en els quals es presten aquests serveis, entre d’altres.
 
L’Agència Catalana de l’Aigua aviat complirà 14 anys. Fins avui els responsables dels recursos humans no han volgut obrir el diàleg, el debat, l’establiment i  l’acord de criteris per retribuir, incentivar i motivar al col·lectiu treballador, millorar finalment l’organització. En la negociació del quart conveni col·lectiu tampoc volen tenir en compte aquest concepte, tot i que la normativa bàsica en parla i preveu l’avaluació de l’acompliment. Desprès d’un any d’encetar la negociació del nou conveni, amb dos pròrrogues, només preocupa resoldre alguns grans nyaps.
 
En el decret llei 3/2010 de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, la disposició addicional sisena, d’adequació de conceptes retributius, disposa que finalitzada l’aplicació de les mesures adoptades per a la sostenibilitat de les finances públiques per al període 2010-2013, i en funció de la situació econòmica que se’n derivi, s’ha de procedir a l’adopció de les mesures que siguin adequades per tal de recuperar gradualment els conceptes retributius de competència de la Generalitat afectats per aquest decret llei.
 
L’Estatut bàsic de l’empleat públic estableix els principis generals aplicables i la Llei de l’estatut dels treballadors contempla la productivitat i la promoció econòmica en el seu articulat.
 
Estatut bàsic de l’empleat públic
 
“Un element fonamental de la nova regulació és, en tot cas, l’avaluació de l’acompliment dels empleats públics, que les administracions públiques han d’establir a través de procediments fundats en els principis d’igualtat, objectivitat i transparència. L’avaluació periòdica s’ha de tenir en compte als efectes de la promoció en la carrera, la provisió i el manteniment dels llocs de treball i per a la determinació d’una part de les retribucions complementàries, vinculades precisament a la productivitat o al rendiment.”
 
Article 40

Funcions i legitimació dels òrgans de representació

f) Col·laborar amb l’Administració corresponent per aconseguir l’establiment de totes les mesures que procurin el manteniment i l’increment de la productivitat.
 
Estatut dels Treballadors.
 
Article 5

Deures laborals

e) Contribuir a la millora de la productivitat.
 
El comitè d’empresa també té les competències següents:

c) Col·laborar amb la direcció de l’empresa per aconseguir l’establiment de totes les mesures que procurin el manteniment i l’increment de la productivitat, així com la sostenibilitat ambiental de l’empresa, si així està pactat als convenis col·lectius.
 
Article 25

Promoció econòmica

1) El treballador en funció de la feina que exerceixi, pot tenir dret a una promoció econòmica, en els termes que es fixin en el conveni col·lectiu o contracte individual.
 
El trabajo más productivo es el que sale de las manos de un hombre contento.
Víctor Pauchet 

dissabte, 16 de novembre del 2013

Retribuir els riscos associats als llocs de treball


En la negociació del 4rt conveni col·lectiu hem presentat la proposta d’incloure un complement de penositat, perillositat i/o toxicitat. Conscients que el servei de prevenció ha de minimitzar els riscos associats als llocs de treball que per la seva naturalesa poden ocasionar, hi ha personal que de forma habitual realitza tasques en entorns i ambients amb riscos associats. La percepció d'aquest complement no significa que l'empresa deixi de costat les normes de seguretat i higiene en el treball.
 
Entenem que les persones que realitzen tasques en el medi ambient laboral que pot presentar uns paràmetres físics (temperatura, humitat, il·luminació...), químics i biològics en desequilibri han de ser retribuïdes amb un complement específic.
 
La inclusió d’aquest complement normalitzaria les valoracions de llocs de treball, l’escala retributiva, retribuint les característiques de l’activitat del lloc de treball, com en molts altres casos.
 
La finalitat d’aquest complement és retribuir l’activitat que desenvolupa el treballador de forma habitual i periòdica en el camp, en galeries, estacions d’aforament, presa de mostres d’aigua, accessos, instal·lacions i entorns dels embassaments entre altres.
 
En la pàgina web del Departament d’empresa i Ocupació, de la Generalitat de Catalunya, es pot descarregar l’acord assolit per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives sobre un grup de qüestions preventives que s'haurien d'incloure als convenis col·lectius de tots els àmbits.
 

Ricoh en lluita


La CSC es reuneix amb la Federació de Sindicats de Pakistan

La CSC es va reunir amb un dels principals sindicats del Pakistan
 
La CSC (Confederació Sindical Catalana) es va reunir el passat dimarts amb la Federació de Sindicats del Pakistan (APFUTU - All Pakistan Federation of United Trade Unions) a la seu nacional.
 
L'APFUTU és una confederació sindical laica i progressista que agrupa tots els sectors productius del Pakistan i té una afiliació de prop de 500.000 membres.
 
A la reunió hi van assistir els secretaris de relacions internacionals de l'APFUTU i la CSC, en Zia Sayed i en Sergi Perelló.
 
Durant la trobada es van tractar les situacions dels respectius països, en especial la greu crisi energètica que viu el país asiàtic i que ha produït el tancament de milers d'empreses -especialment del sector tèxtil - augmentant en 61 milions el nombre d'aturats. Actualment el 71% de la població pakistanesa viu sota el llindar de la pobresa.
 
En referència a Catalunya, l'APFUTU van expressar la seva simpatia pel procés d'independència que viu el nostre país, així com el d'Escòcia on una part important de comunitat pakistanesa participa del procés sobiranista. En relació a aquest punt es va criticat la legislació espanyola en matèria d'immigració fet que està derivant en milers de casos d'abusos per part de xarxes de tràfic de persones contra ciutadans pakistanesos residents al nostre país.
 
La CSC ha ofert tot el seu suport per fer valer els drets socials i laborals de la comunitat pakistanesa a Catalunya

Comissió paritària del 3er conveni col·lectiu de l'ACA

 

A L’Agència Catalana de l’Aigua el passat dilluns 28 d’octubre, la comissió d’informació als treballadors, en el comunicat núm 34, va demanar als treballadors afectats per les interpretacions per part de l’empresa dels articles del conveni referents a permisos, visites mèdiques i assumptes personals la seva col·laboració.
 
Unes interpretacions que no es poden entendre existint una comissió paritaria que en les seves funcions esta establert per norma i conveni col·lectiu la interpretació, vigilancia i estudi del conveni. Com tampoc es normal que els membres de la comissió paritaria del conveni vigent, no prenguin les mesures establertes per recorrer a la via administrativa i/o judicial segons correspongui, si no han estat capaços d’arribar a un acord. El conveni encara vigent va ser negociat i acordat per ells mateixos.
 
La secció sindical de la CSC, en la primera reunió del comitè intercentres, va proposar la creació d’una comissió específica per tractar, estudiar i resoldre els conflictes en la interpretació dels articles corresponents a permisos del tercer conveni. La proposta va ser rebutjada amb el despreci habitual i argumentat que aquests temes es tracten en la comissió paritària. Una proposta amb la intenció de fer un seguiment de l’acord i resoldre la problemàtica que fa anys ve perjudicant al personal de l’ACA.
 
Una comissió paritaria, no de negociació, on les seves funcions i competències queden prou clares en el conveni i la normativa laboral. També cal dir que en aquesta comissió paritària es va acordar la proposta de flexibilitat que acompanya al pacte de l’IPC i que ens va arribar a les nostres mans tot fet i lligat, com sempre.
 
La gent paga per la seva pròpia subordinació.
Noam Chomsky

 
 

diumenge, 29 de setembre del 2013

Reivindicació, mobilització i negociació

Entrem a una tardor calenta marcada per la reforma de les pensions que suposa una retallada més a l’estat del benestar. A més, els treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya ens espera un any amb una nova retallada de sou (pèrdua d’una paga extraordinària) i la congelació salarial per quart any consecutiu imposada des dels Pressupostos Generals de l’Estat, que s’espera aprovar en el Consell de Ministres d’avui divendres 26 de setembre.
 
Des de la Intersindical-CSC portem temps parlant amb els interlocutors de la Funció Pública intentant fer-los veure que si el que es vol és la construcció d’estructures d’Estat un dels pilars és sens dubte l’Administració Pública. En aquest sentit forces vegades hem manifestat als responsables de la funció pública que els treballadors i treballadores de la Generalitat ja portem massa temps sent el centre de les retallades i hem denunciat la inhibició del Govern davant moltes mesures imposades des de Madrid que vulneren les competències de la Generalitat en matèria de Funció Pública com han demostrat clarament diversos dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries en el tema d’horaris i de reducció salarial.
 
No caurem en la demagògia de dir que totes les culpes venen de fora. La responsabilitat sobre la supressió d’una paga extraordinària el 2013 i la més que previsible del 2014 recau sobre l’actual executiu de la Generalitat de Catalunya.
 
Ara cal mantenir la mobilització i la pressió dels treballadors i treballadores públiques que palesi tot el nostre malestar contra les mesures restrictives de drets que ens porten cap al “austericidi” i en defensa d’uns serveis públics de qualitat. Però també ara ens cal als sindicats de la funció pública de manera conjunta, parlar i negociar amb el Govern per tal de recuperar tot el que hem perdut durant aquests darrers anys.
 
En aquest sentit ens ha alegrat conèixer la resolució presentada avui al Parlament de Catalunya en la qual, aquest insta al Govern a prendre diverses mesures en matèria de Funció Pública.
 
A tall d’exemple us transcrivim els punts que hem considerat més interessants de la Resolució sobre la Modernització de l’Administració i funció pública presentada avui a votació al Ple del Parlament:
  1. En el seu punt 4 diu: “ El Parlament insta al govern de Catalunya a garantir la paga extraordinària 2014, un cop rebuda la compensació des de l’estat espanyol per l’impost sobre les entitats financeres que operen a Catalunya.
  2. En el cas que l’estat espanyol incomplís amb el pagament de la compensació, és negociarà l’establiment dels mecanismes necessaris per garantir que els treballadors públics no perdin el poder adquisitiu el 2014.”
  3. En el seu punt 5: “El Parlament de Catalunya insta al govern a treballar per la recuperació de tots els drets dels treballadors de la Funció Publica un cop es disposi del control dels recursos econòmics en el marc de la transició nacional i es consolidi la recuperació econòmica”.
  4. El punt 7 esmenta que el Parlament insta al Govern a revisar els acords sobre la jornada de dedicació especial, suprimint aquells que no responguin a l’exercici d’una activitat d’especial complexitat, responsabilitat i dedicació.
  5. En el seu punt 10: “ El Parlament insta al Govern a adoptar mesures de flexibilitat horària i, a aquest efecte, establir en la normativa catalana el reconeixement del dret a 37’5 hores de lliure disposició, en còmput anual, per motius de salut i conciliació de la vida laboral i familiar”.

2 d'octubre: acte de suport a la Vaga Indefinida del professorat de les Illes Balears i Pitiüses


dijous, 5 de setembre del 2013

Empleats públics a Espanya i Catalunya 2007-2013



PIMEC realitza de manera periòdica el seguiment dels empleats públics a Catalunya i a Espanya. Aquest informe és d’actualització de dades a partir de les que subministra el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, corresponents a gener de 2013.
 
Els punts més destacables que es desprenen de les dades elaborades són els següents:
 
- Catalunya compta, a data de gener de 2013, amb 307.000 empleats públics, el que representa l'11,1% dels ocupats, un percentatge baix si es compara amb la resta d'Espanya (16,4%) i amb el més alt de tots, que és Extremadura (26,7%). Per cada 2 empleats públics a Catalunya, a la resta d'Espanya n'hi ha 3.
 
- Al 2012 es produeix la primera caiguda de l'ocupació pública a Catalunya, de 15.400 empleats, és a dir un -4,8%, i afecta totes les administracions (autonòmica, local i estatal). Al 2012, doncs, les administracions públiques han iniciat un procés d'ajustament que el sector privat ja realitzava des del començament de la crisi.
 
- Per al conjunt del període 2007-2013 els empleats públics a Catalunya han augmentat, essent les variacions  més destacables les d'ensenyament no universitari (+5.700), sanitat (+5.500) i forces de seguretat (+4.100), a remolc del creixement demogràfic i de la finalització del desplegament dels mossos d'esquadra.
 
L'indicador d'intensitat d'empleats públics per de servei per a la població, mesurat pel nombre cada 1.000 habitants, dóna a Catalunya el registre més baix de tot Espanya: 40,7 enfront de 57,4 a la resta de l'Estat, on el més alt és Extremadura amb 79,6.
 
Si Catalunya tingués la mateixa proporció d'empleats públics que la resta d'Espanya, la taxa d'atur baixaria del 24,5% actual al 20,5%.
 

dimecres, 31 de juliol del 2013

Una sentència de l’Audiencia Nacional obre la porta a defensar la ultraactivitat dels convenis col·lectius


La sentència de l’Audiencia Nacional obre la porta a defensar la ultraactivitat conveni per conveni, empresa per empresa.
 
El passat 24 de juliol l'Audiencia Nacional va dictar una sentència que fa referència a la ultraactivitat dels convenis col·lectius. Aquesta sentència és favorable a la negociació col·lectiva i l'autonomia de les parts legitimades per a la negociació. El conveni sobre el qual es pronuncia disposa que "… denunciat el conveni i finalitzat el període de vigència restant o el de qualsevol de les seves pròrrogues, seguiran vigents les seves clàusules normatives fins que entri en vigor el conveni que el substitueixi...".

L'Audiencia Nacional entén en aquesta sentència que, donat que així ho van establir al seu dia les parts negociadores, el límit de la ultraactivitat no és d’aplicació. En ella s’aclareix que cal valorar el redactat de cada conveni col·lectiu per tal d'apreciar quina va ser realment la voluntat de les parts negociadores. La sentència és susceptible de recurs davant el Tribunal Supremo.

Per una altra banda, hi ha un pacte d'àmbit autonòmic sobre la fi de la ultraactivitat dels convenis segons el qual les parts, social i patronal, es comprometen a continuar negociant, així com a iniciar un procés de mediació o conciliació si així ho decideixen, el dictamen del qual serà vinculant; per tant, el temps no està esgotat i, mentrestant, les clàusules continuen vigents. L’exercici d’aquesta possibilitat de continuar la negociació correspon a les parts que formen la comissió negociadora.

A més, hi ha dos corrents d'interpretació: l’un creu que el conveni és una norma jurídica (llei); per tant, quan decau deixa de tenir efectes. L’altre el considera un contracte col·lectiu -de fet, les parts que el signen ho fan com a acte d'autonomia de cadascuna d’elles i no en exercici d’un poder públic legitimat per fer lleis. Si es tracta d'un contracte, l'eficàcia del contracte col·lectiu es trasllada als contractes individuals dels treballadors afectats. Si és així, les normes continuen vigents i per modificar-les cal atenir-se als procediments establerts, cosa que no suposa l'eliminació automàtica de les normes reguladores.

Per tant, lluny dels suposats automatismes en la supressió de la ultraactivitat, ens trobem davant d'una sèrie de camins a què recórrer, que dificulten la voluntat del Gobierno de l'estat espanyol i les patronals de pressionar a la baixa la negociació col·lectiva.

No podem acceptar el xantatge d’una suposada pèrdua automàtica de les condicions de treball; hi ha vies legals que podem utilitzar i, òbviament, disposem de la mobilització i la defensa de la negociació col•lectiva, conveni per conveni, empresa per empresa.


divendres, 28 de juny del 2013

Retallades: una imatge objectiva i real (IV)


 En aquesta quarta entrega ens allunyem una mica de l’àmbit públic i ampliant l’objectiu focal a la resta de sector i de la societat en general per saber el per què de tot plegat i per veure quina ha estat l’afectació i quina resposta hem donat. Una visió que complementa i en part dóna excusa per a les agressions que el personal públic estem patint.
 
Podeu llegir el full fent clic aquí

divendres, 14 de juny del 2013

Retallades, una imatge objectiva i real (tercera entrega)

 
 
Els incompliments de l'Estat amb Catalunya, el frau fiscal i les polítiques fiscals neoliberals són altres factors que distorsionen els pressupostos i que dificulten la realització de les polítiques socials adients per preservar i enfortir l'Estat del Benestar.
 
 
 

Embarcats en la guerra de l'aigua

Article de Jordi Garriga publicat a L'econòmic
 
Agbar està implicada en molts litigis generats en diversos processos de privatització de la gestió de l'aigua | Agents socials, com ara la Intersindical-CSC, demanen que es retornin concessions a l'ACA.
 
En els últims temps, la notícia d'Agbar no l'hem trobada pas on s'escau, en el pla d'operacions d'expansió als mercats globals en què opera o en el dels mercats financers. L'hem vista immersa en les diverses batalles de la guerra de l'aigua.
 
Fa pocs dies, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestimava les mesures cautelars interposades per la Generalitat i companyies com Acciona, Aguas de Valencia, Aqualia i Sociedad Española de Abasteciminientos, que denunciaven que sense convocatòria prèvia de concurs, Agbar hagués constituït amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) una societat mixta en què mantindria el 85% de l'accionariat per gestionar el subministrament de l'aigua a la capital catalana i els municipis veïns de la seva àrea d'influència. El cas no és només un procés obert als tribunals, sinó que ha mobilitzat diverses forces de la societat civil, que han demanat formalment mitjançant un document d'al·legacions que les concessions d'Agbar siguin recuperades per l'administració pública, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), tot argumentant, amb la legislació d'aigües catalana, estatal i europea a la mà, que si no es fa així la Generalitat perd els seus béns, alhora que es posa en perill el cabal del Ter i la qualitat de l'aigua subministrada.
 
Tot això quan encara ressonen els canons de la gran batalla pel control del 50% d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL), en què l'adjudicació a Acciona, per 1.000 milions d'euros, va ser posada en suspens, en un curiós episodi de l'absurd, per un organisme supervisor de la contractació pública, l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), de la part adjudicadora, és a dir, la Generalitat. Aquest ens va interpretar que la proposta amb què havia concursat Acciona queia en el defecte de forma, per l'alteració del calendari d'obres. Al litigi li resta un bon recorregut, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per saltar posteriorment al Suprem.
 
Les tribulacions d'Agbar no s'acaben aquí, i a Sabadell hi ha tot un front d'oposició a l'opa sobre la Companyia d'Aigües de Sabadell (Cassa), de la qual Agbar vol passar de posseir un 13,6% a tenir la majoria amb un 64,6%. Al si del mateix consell de la companyia, fins a tres membres van considerar que l'oferta de 60 euros per acció és menystenir el valor de Cassa i l'han vetada, mentre que al carrer les forces vives recorden a l'Ajuntament, que és titular del 23,6% de les accions, que el patrimoni de la ciutat no es pot vendre així com així. I el fet és que la CNMV encara no ha autoritzat l'opa.
 
Fora de Catalunya, Agbar també ha estat primer actor en altres funcions de la judicialització de l'aigua. A Andalusia, la localitat de Jerez de la Frontera ha recorregut, a través de la seva filial Aquagest Andalucía, contra la concessió de la gestió de l'aigua per 25 anys, que havia estat atorgada a la filial de FCC, Aqualia, a un preu de 80 milions. Agbar ha aconseguit el bloqueig als jutjats en denunciar que l'Ajuntament no li havia aclarit algunes qüestions sobre el plec de condicions.
 
I no podríem oblidar l'acarnissada disputa, de fa anys, per la gestió de l'aigua a València. A les maniobres de Suez Environment, màxim accionista d'Agbar, d'anar més enllà del 33% que ara té a la companyia valenciana, a principi d'any s'hi va sumar la suspensió del concurs de l'aigua a la localitat de Gandia, adjudicat en principi a Aguas de Valencia, però que es va aturar en exigir Agbar, l'antic subministrador, una indemnització de 86 milions que li corresponia per llei.
 
Són batalles de la guerra de l'aigua que propicia la crisi, quan els ajuntaments, per alleugerir els seus carregosos deutes, no s'hi pensen gaire a l'hora de privatitzar la gestió del subministrament, que ha desfermat una guerra sense quarter entre les concessionàries per controlar el major nombre de municipis.