Les centrals basques aparquen les seves diferències mentre tiren la resta de cara a la vaga. Tractaran d'aglutinar en convocatòries diferents una gran resposta social contra la reforma. L'última convocatòria coincident va ser en 1999 en defensa de la jornada de 35 hores.
El 19-M va a ser una d'aquestes poques dates que quedarà marcada en el calendari dels quatre sindicats bascos. I és que després de molts anys sortiran al carrer el mateix dia en una jornada de vaga general per protestar per la reforma laboral. De fet, cal remuntar-se a 1999 per recordar una situació similar, en la qual les quatre centrals van coincidir en una vaga per la implantació de les 35 hores.
L'inusual d'aquest escenari i la importància que es produeixi una gran mobilització contra el que han considerat com el «major atac a la negociació col·lectiva i a les relacions laborals» ha fet fins i tot que les centrals basques aparquin les seves diferències per unes setmanes per tractar d'aglutinar, en convocatòries diferents, una gran resposta social.
El sindicalisme basc ha estat marcat en els últims anys -gairebé tres lustres- per una divisió entre les centrals nacionalistes i les de cort confederal que s'ha accentuat en els últims temps, amb l'arribada de les crisis i les retallades, i que s'ha traduït en convocatòries diferents de mobilitzacions, amb les consegüents acusacions mútues de realitzar contraprogramacions.
Una bretxa que s'ha engrandit des que ELA i LAB van decidir cridar el 16 de febrer a una vaga general per al proper dia 29 sense consensuar la data amb CCOO i UGT d'Euskadi, que els van retreure fer oïdes sordes a les crides de realitzar almenys una convocatòria coincident en el dia. I és que les centrals liderades per Unai Sord i Dámaso Casado advocaven també per convocar una vaga general, encara que pretenien que fos acompassada a la de la resta de l'Estat. Una decisió que s'ha fet esperar i que ha donat motiu en aquestes setmanes a durs atacs verbals entre tots dos blocs. Així, mentre els sindicats nacionalistes tractaven de marcar un perfil propi i diferenciador assenyalant que els objectius de la vaga eren diferents, els de cort confederal acusaven a ELA i LAB de prevaler el seu caràcter identitari.
«Benvinguts siguin»
Però, ja en vespres de la convocatòria oficial de vaga realitzada ahir per CC OO i UGT, ELA apostava per rebaixar el to de les declaracions. El seu secretari general, Adolfo 'Txiki' Muñoz, assenyalava que si CC OO i UGT se sumen a la convocatòria del 29-M «benvinguts siguin». Una expressió que no va ser acompanyada de les tradicionals crítiques al sindicalisme de cort confederal. I és que la central nacionalista vol aparcar fins al 29-M les «profundes diferències» que els separen de CC OO i UGT en un intent d'aglutinar les màximes forces de cara a una mobilització que pretén ser històrica.
ELA i LAB no van voler realitzar ahir declaracions respecte a la convocatòria de vaga per part de CC OO i UGT. Ambdues centrals es pronunciaran aquest dilluns en sengles compareixences. Però mancant pronunciaments oficials, el coordinador d'ELA a Navarra, Mitxel Lakuntza, es va encarregar ahir de recordar que els objectius pels quals CC OO i UGT van a la vaga «són diferents als seus». Amb tot, va indicar que tot el que sigui enfortir la convocatòria de vaga ajuda al fet que el resultat de l'atur sigui major.
Per la seva banda, el coordinador de LAB a Navarra, Igor Rierol, també va donar la benvinguda a CC OO i UGT a la vaga, però va advertir que «no seria lícit posar-se a negociar l'endemà quins drets es poden retallar i quins no».
El responsable d'Acció Sindical de CC OO d'Euskadi, Eduardo García, ressaltava ahir que tant el seu sindicat com a UGT van apostar des de l'endemà a l'aprovació del decret per una convocatòria coincident. Sobre aquest tema, assenyala que els treballadors no haguessin entès que una convocatòria estrictament contra la reforma no fos el més unitària possible.
Així, va advocar per aparcar altres qüestions i per centrar-se «en el que ens uneix i no en el que ens separa de cara a una gran mobilització amb l'objectiu de contrarestar els efectes de la reforma». De totes maneres, assenyala que és legítim convocar una vaga i després tractar de renegociar els aspectes més durs de la mateixa, «perquè una vaga no deixa de ser més que l'expressió d'un fracàs, en aquest cas el de la falta de negociació, però que l'objectiu últim no és l'atur sinó asseure'ns en la taula de diàleg social per defensar els interessos dels treballadors, perquè no ens llevin drets o per consolidar-los. Aquest és la fi última del sindicalisme».
El secretari general d'UGT-Euskadi, Dámaso Casado, assenyala que la coincidència permetrà que els treballadors bascos donin una «resposta contundent» al Govern
Article publicat a diariovasco.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada