Acciona també ha presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

EUROPA PRESS

 

El consorci guanyador de la gestió d'Aigües Ter Llobregat (ATLL), liderat per Acciona (Other OTC: ACXIF - notícies) , també ha presentat recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per defensar la legitimitat del contracte, han informat a Europa Press fonts jurídiques.

 

El recurs d’ATLL Concessionària va en línia amb el ja presentat per Acciona Aigua contra la resolució de l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), adscrit a la Generalitat, que va demanar excloure a Acciona del concurs públic.

 

Així, el grup conformat per Acciona (39%) i el banc d'inversions brasiler BTG Pascual (39%), juntament amb altres societats minoritàries que representen a inversors privats com Aigües de Catalunya, Gopa Consulting, Acàcia ISP, Global Buridan, Global Lubbock i Gestió Catalana d'Aigües, defensa que compleix les bases de la licitació.

 

Igual que Acciona i que el Govern -que també ha recorregut la resolució de l’OARCC-, ATLL Concessionària argumenta que és la resolució de l’OARCC la que vulnera l'ordenament en considerar vinculant un programa d'obres que el plec de condicions qualifica d'indicatiu.

 

Acciona va considerar la setmana passada que la interposició del recurs, juntament amb el del Govern, fa que la resolució de l’OARCC no pugui considerar-se ferma, la qual cosa impedeix l'anul·lació de l'adjudicació fins que els tribunals no es pronunciïn definitivament.

El caramel d'un nou finançament

 

Núria Bosch Catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona.

No fa gaire vaig publicar un article on deia que, quan Catalunya estigués financerament ben ofegada, el govern espanyol li oferiria una reforma del sistema de finançament autonòmic. A més, aquest any toca revisar-lo.

En aquesta línia s'han pronunciat recentment la líder del PP català i el ministre d'Afers Exteriors. Alícia Sánchez-Camacho planteja el que anomena "un finançament singular" per a Catalunya i García-Margallo creu que es pot frenar el sobiranisme reformant el sistema de finançament.

Hi ha diverses raons per afirmar que la reforma que s'oferirà al govern català no satisfarà en cap sentit les seves aspiracions en aquesta qüestió: tenir la hisenda pròpia d'un estat.

La primera raó és que el govern espanyol proposarà a Catalunya un model dins del marc de la LOFCA, la qual cosa vol dir que Catalunya estarà dins del règim general, igual que la resta d'autonomies. Aquesta és la voluntat que manifesta Sánchez-Camacho, que parla d'un "model singular" per a Catalunya dins de la LOFCA. Aquesta singularitat no pot ser gaire àmplia i, lògicament, estaria molt allunyada de la singularitat que representa el model foral.

Per altra banda, estar dins de la LOFCA, a més de suposar el cafè per a tothom , també implica que el govern de Catalunya no pot negociar bilateralment amb el govern espanyol, sinó que ho ha de fer d'una manera multilateral. S'ha d'asseure a la taula de les negociacions amb la resta de les autonomies.

La segona raó per desconfiar del model de finançament que s'oferirà a la Generalitat és que no implicarà l'administració dels impostos recaptats a Catalunya. El màxim que proposa la líder del PP català són fórmules de col·laboració entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal d'Administració Tributària. Això vol dir que la clau de la caixa la seguiria tenint el govern espanyol. Per tant, el govern català continuaria depenent dels recursos que li passés el govern de l'Estat. El fet de tenir la clau de la caixa ha de ser un objectiu irrenunciable per al govern de Catalunya.

La tercera raó és que és poc probable que el nou sistema de finançament aporti gaires més recursos a la Generalitat. Sánchez-Camacho també ha dit que el nou sistema hauria de complir el denominat principi d'ordinalitat, i això és completament impossible si el govern espanyol no transfereix a les autonomies molts més recursos, qüestió que en la situació actual, de restriccions de la despesa i de falta d'ingressos impositius, és completament inviable. M'explicaré.

Us comuniquem que a partir del dia 1 de febrer la Seu nacional de la Intersindical-CSC es trasllada.

Degut al propi trasllat físic i la instal.lació i configuració de la xarxa de comunicacions, durant el període que va entre els dies 21 a 25 de gener, hi pot haver incidències en les comunicacions fet pel qual us demanem disculpes per avançat.


La numeració telefònica seguirà sent la mateixa.
La nova adreça de la seu nacional serà la següent:

Carrer Calàbria, 166 baixos
08015 Barcelona
Telèfon: 934813660
Fax: 934813661

Entra en vigor la normativa que endarrereix l'edat de jubilació fins als 67 anys

L'Executiu de Rajoy va tancar l'any amb l'aprovació del text que desenvolupa la Llei 27/2011 de reforma del sistema públic de pensions, realitzat en la darrera legislatura de Zapatero amb el suport dels sindicats CCOO i UGT i que va entrar en vigor l'1 de gener.

 

La normativa estableix un retard progressiu de l'edat de jubilació fins a 67 a l’any el 2027 i fixa la forma de fer la transició. Per jubilar-se als 65 anys s’han d'haver cotitzat a la Seguretat Social durant 38 anys i sis mesos.

Un altre dels canvis introduïts s’han de fer el càlcul per a l'accés a la prestació de la pensió. Fins ara, el càlcul s'ha realitzat en els últims 15 anys de cotització, però després de l'adopció de la normativa el cobrament de la prestació es determinarà sobre la base dels darrers 25 anys. Això significarà en el futur una forta caiguda en la quantia de les pensions.