dimarts, 28 de maig del 2013

Retallades: una imatge objectiva i real

 
La Intersindical-CSC inicia una sèrie de fulls informatius sobre les retallades. Aquest pretén ser el primer d’una sèrie que ens ajudi a quantificar la magnitud de la tragèdia, aprofundint en les seves causes bàsiques. No podem obviar que la política del Govern de la Generalitat i els seus “consells assessors” ens mena cap a un estil neoliberal econòmic i d’Administració pública.
 
Nogensmenys, no podem passar per alt les circumstàncies que viu el nostre país, d’escanyament sistemàtic i d’absolut menyspreu de les obligacions de l’estat espanyol, reconegudes per les seves pròpies lleis.

Si voleu accedir a la primera entrega cliqueu aquí

dimecres, 22 de maig del 2013

Fem dissabte!


 
El proper 8 de juny, l'Hospitalet es suma a la jornada de de neteja dels rius catalans Fem Dissabte!
 
La sortida és a les 9h des del Metro de l'hospital de Bellvitge i durarà tot el matí. Es recomana portar guants i protecció pel sol. L'organització subministrarà aigua.
 


Perquè ja n'hi ha prou. No a la LOMCE


Eliminació d'ultractivitat dels convenis, dubtes i respostes


QUÈ ÉS LA ULTRACTIVITAT?

És el període de pròrroga que s'estableix des que finalitza la vigència d'un conveni col·lectiu fins que se n'acorda un altre. Es mantenen les condicions establertes en el conveni expirat. La patronal denunciava que d'aquesta manera les condicions laborals no tenien en compte els alts i baixos de l'economia i les feia inassumibles per a l'empresa.
 
COM HO HA MODIFICAT LA REFORMA LABORAL?
La reforma laboral (Real Decreto Ley 3/2012) en matèria de vigència dels convenis col·lectius fixa un límit en la ultraactivitat dels convenis. S'ha fixat un límit en la pròrroga d'un any. Si en aquest temps no hi ha nou acord, perd vigència i decau. Arribat a aquest punt totes les condicions contemplades en el conveni col·lectiu que s'aplicaven desapareixen i s'apliquen les normes legals de caràcter mínim, com l'Estatut dels Treballadors.
 
QUÈ PASSARÀ AMB ELS SALARIS?
Com que desapareix el conveni col·lectiu en què es fixava el salari en funció de la categoria o grup professional, hom es pot acollir al conveni d'àmbit superior, amb un nou salari base. Normalment més baix del que veníem gaudint. Si no hi ha conveni superior, el salari base passarà a ser el salari mínim interprofessional, i els increments salarials dependran del que fixi el govern de torn.
 
COM CONDICIONA LES VACANCES?
En el cas que finalitzi el període d'ultraactivitat del conveni, les vacances hauran d'ajustar-se al conveni d'àmbit superior o, en el seu defecte, al redactat de l'Estatut dels Treballadors, on es fixa 30 dies. També es perdrien els complements que alguns convenis contemplen per traslladar les vacances fora de l'estiu.
 
COM QUEDARAN ELS BENEFICIS SOCIALS?
Qualsevol millora que contempli el conveni col·lectiu que s'havia anat assolint, com els premis per jubilació, acords sobre jubilació anticipada o parcial, complements per malaltia comuna o accident, serà difícil trobar-lo en un conveni d'àmbit superior. Si directament s'aplica l'Estatut dels Treballadors es perdran les millores irremeiablement.

dilluns, 20 de maig del 2013

Estat dels embassaments de conques internes



Estat dels embassaments a les conques internes
Embassament
Capacitat màxima
Estat actual
hm³
hm³
%
Boadella
61,10
58,63
95,80
Sau
165,26
140,50
85,02
Susqueda
233,00
195,59
83,94
La Baells
109,43
108,31
98,98
La Llosa del Cavall
80,00
69,81
87,26
Sant Ponç
24,38
24,31
99,69
Foix
3,74
3,74
100,00
Siurana
12,22
12,04
98,52
Riudecanyes
5,32
5,32
100,00
TOTAL
694,45
618,14
89,01

Font: Agència Catalana de l'Aigua

23 de maig, mobilitzacions en defensa dels drets laborals i els convenis col·lectius

El proper dijous 23 de maig, es duran a terme mobilitzacions i vagues en defensa dels drets laborals i contra el bloqueig de la negociació col·lectiva. La Intersindical-CSC -sota el lema "Defensem la negociació col·lectiva! Volem un marc laboral per a l'estat propi"- hi dóna suport i convoca l'afiliació i simpatitzants a participar de les vagues sectorials i mobilitzacions que es duran a terme arreu del territori.

A Barcelona, la convocatòria és a Gran Via/Balmes (davant l'ICS) a les 17.30 hores.

Des d'
aquest enllaç podeu accedir a l'espai web al qual hi trobareu material gràfic per a difondre i un document d'utilitat per a respondre els dubtes existents sobre el concepte d'ultractivitat i les conseqüències de l'entrada en vigor del Real Decreto Ley 3/2012 el proper 7 de juliol. Aquesta reforma conté una càrrega de profunditat de gran abast: la fi de la ultractivitat dels convenis col·lectius.

El 30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada. A Catalunya 350 convenis podrien perdre la seva vigència el 7 de juliol, cosa que deixaria centenars de milers de treballadors i treballadores sense regulació sobre salaris (possibilitat de percebre el salari mínim interprofessional...), jornada laboral, vacances... Entre els sectors afectats destaquen el del metall i de transports.

diumenge, 19 de maig del 2013

Bill Gates, en contra de la privatització d'aigua a Grècia



La fundació que presideix el multimilionari creador de Microsoft, Bill Gates, i altres 21 organitzacions internacionals han donat el seu suport a una iniciativa contra la privatització de la companyia d'aigües de Salònica, la segona major ciutat de Grècia, segons va informar el diari Eleftherotypia.
 
El Moviment 136 és una iniciativa sorgida contra la privatització de la companyia de gestió d'aigües de Salònica, Eyath, que, com altres companyies municipals i estatals similars seran ofertes en subhasta pública a empreses privades en compliment dels dos memoràndum signats per Grècia a canvi del seu rescat financer.
 
Atès que el Govern no ha respost a l'exigència de diverses organitzacions socials sobre la necessitat d'una consulta popular per procedir a la privatització d’Eyath, en l'estiu de 2011 es va crear el Moviment 136, en el qual conflueixen diversos moviments socials, inclosos els indignats de Salònica.
 
Aquest moviment es va presentar a la licitació pública oberta el febrer passat pel Govern grec per a la venda del 40 % de les accions d’Eyath i participarà en el procés al costat d'altres quatre grups d'inversió privats que també han mostrat interès en la seva adquisició.
L'objectiu del Moviment 136 és aconseguir el control de l'aigua de Salònica i posar-ho a la disposició de cooperatives locals per aconseguir una "gestió social" de l'aigua, "democràtica" i "sense ànim de lucre".
 
Moviment 136 denúncia que la venda de part d’Eyath “és un nou cas d'implementació del model de privatitzar els beneficis i socialitzar les pèrdues”, ja que es tracta d'una companyia que en els últims cinc anys ha aconseguit 75 milions d'euros de guanys, malgrat la qual cosa el seu preu d'adquisició serà de 55 milions d'euros.
 
"No volem deixar a ningú jugar amb l'aigua que beuen les nostres famílies, no permetrem a cap interès financer, estranger o nacional, especular amb el nostre aigua i posar en perill la salut pública i el medi ambient de la nostra regió", assegura la iniciativa en el seu web.
 
"L'aigua és el bé últim que la naturalesa ens ofereix i Nacions Unides ha reconegut que l'accés a l’aigua neta i a la seva distribució és un dret humà", afegeix.
 
El suport ofert per les 22 organitzacions internacionals entre les quals es troba la fundació Gates -dedicada a fomentar l'accés a la salut- es concretarà en fons per recolzar la consecució dels objectius del Moviment 136 encara que de moment no s'ha ofert informació sobre quantitats precises.

EFE

dijous, 16 de maig del 2013

En defensa dels drets laborals i contra el bloqueig de la negociació col·lectiva


A partir del 7 de juliol, amb l'aplicació de la reforma laboral de 2012, el 30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada.
 
La reforma laboral de 2012, Real Decreto Ley 3/2012, conté una càrrega de profunditat de gran abast: la fi de la ultractivitat dels convenis col·lectius. L'objectiu de l'anomenada ultractivitat era que davant de la caducitat d'un determinat conveni col·lectiu i si els agents socials no podien arribar a acords, les seves clàusules reguladores seguissin actives, es mantinguessin les condicions laborals marcades pel conveni ja negociat amb anterioritat, tot evitant, així, que s'apliqués l'Estatut dels Treballadors (ET), normativa bàsica i menys favorable per als interessos dels i les treballadores que no pas el conveni col·lectiu.
 
A partir del 7 de juliol, amb l'aplicació de la reforma laboral de 2012, el 30% dels convenis en ultractivitat decauen i es passa al conveni d'àmbit superior, en molts casos també amb la ultractivitat caducada.
 
El problema generat per l'eiliminació de la ultractivitat pot ser molt greu i, vista l'evolució de la situació econòmica dels darrers mesos, aquest mecanisme pervers és un regal per a la patronal, no només per abaratir costos -que també- sinó per facilitar el finançament de les empreses. Davant de problemes de liquiditat, o per fer inversions, les empreses demanaven crèdits, "s'apalancaven", en el moment que la via del crèdit és complicada fan "l'apalancament interior", és a dir, retallen costos, bàsicament massa salarial, via rebaixes salarials o expedients de regulació per quadrar balanç. Les plantilles financen amb el seu esforç l'activitat empresarial i en molts casos els seus propis acomiadaments.
 
A Catalunya 350 convenis podrien perdre la seva vigència el 7 de juliol, cosa que deixaria centenars de milers de treballadors i treballadores sense regulació sobre salaris (possibilitat de percebre el salari mínim interprofessional...), jornada laboral, vacances... Entre els sectors afectats destaquen el del metall i de transports.
 
Per a denunciar aquesta situació, el proper dijous 23 de maig, es duran a terme mobilitzacions en defensa dels drets laborals i contra el bloqueig de la negociació col·lectiva. Hem de sortir al carrer i dir-hi la nostra, pressionar mitjançant la mobilització per a preservar aquesta eina de redistribució de la riquesa que és el conveni col·lectiu. Ens hi juguem molt.

El TSJC anul·la el pla de gestió de la conca fluvial de Catalunya

Barcelona (ACN)
 
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat el decret del novembre del 2010 que aprovava el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya perquè no es va demanar dictamen a la Comissió Jurídica Assessora. El Govern d'Aragó va recórrer contra el decret en considerar que la Generalitat s'excedia en les seves competències, en voler actuar sobre la conca hidrogràfica de l'Ebre, que és compartida. Però el TSJC no entra a valorar el fons de l'assumpte, perquè anul·la el decret per defectes formals. La Generalitat ja ha anunciat que recorrerà la sentència al Suprem.

dimarts, 14 de maig del 2013

Ja n'hi ha prou d'aquest color

Article d'opinió de Carles Sastre, secretari general de la CSC.

Segons dades de l'enquesta de la població activa del primer trimestre de 2013, INE. A nivell d'Estat el nombre d'aturats és de 6.202.700, això suposa un 27,16% de la població activa, en cas de menors de 25 anys la proporció es situa al 57,22%. A Catalunya el nombre d'aturats és de 902.300, un 24,53% de la població activa, amb una incidència en menors de 25 anys del 52,7%. Al País Valencià les xifres d'atur són de 727.000 persones, això suposa un percentatge del 29,19% amb una afectació a menors de 25 anys del 55,74%. I a les Illes Balears estan aturades 169.000 persones això suposa un percentatge del 28,56 de la població activa, afectant a un 28,56% dels menors de 25 anys. Es dona la circumstància que Catalunya és la segona comunitat en nombre d'aturats després d'Andalusia i el País Valencià és la segona comunitat en increment de l'atur també darrere d'Andalusia. Les xifres són esfereidores (l'atur a Grècia al mes de gener era del 27,2% de la població activa) i òbviament superiors a les donades pel Servicio Público Estatal de Empleo, ja que aquestes només tenen compte de les persones inscrites que sovint coincideixen amb les que reben prestacions d'algun tipus.
 
Les darreres estimacions de la Comissió Europea, que difereixen de les presentades anteriorment pel Govern Espanyol, i que no tenen compte dels ajustaments darrers fets pel Govern, especialment ens referim a la pròrroga dels increments de l'IRPF i altres impostos. Situa una previsió de creixement pel 2013 de menys l'1,5% del PIB i una previsió del 0,9% pel 2014. Pel que fa al dèficit públic les previsions del 2013 són del 6,5% del PIB i pel 2014 del 7% (superiors a les previstes pèl Govern). El deute ascendirà al 2013 al 91,3% del PIB i al 96,8% al 2014. Les previsions d'atur són del 27% sobre PA (Població activa) pel 2013 i del 26,4% al 2014. Si es tinguessin en compte els darrers ajustaments referits, possiblement el dèficit disminuiria o més probablement es mantindria, i s'apujarien tant l'atur com la recessió, entenguis el creixement negatiu. Sapiguem que, en el context actual, per tal de generar llocs de treball cal un creixement proper al 2% i que la correlació entre atur i PIB és més directa ara que al 2008-2010, per tant les espectatives són dolentes. Són precisament aquestes males espectatives el que dóna peu a la proposta d'ajornament per dos anys de la correcció del dèficit, proposta feta pel Comissari d'Afers Econòmics.
 
D'una previsió inicial de dèficit pel 2013 del 4,5% del PIB es passa a un 6,3% i després es revisa fins al 6,5%, la previsió pel 2014 passa al 5,5%, la del 2015 al 4,1% i la del 2016 al 2,7%. Això planteja un problema, com es traslladen aquestes noves revisions als pressupostos de les diferents administracions. Respecte a les administracions locals ja estan en equilibri pressupostari forçat. I les propostes respecte a les administracions autonòmiques hores d'ara serien passar al 2013 del 0,7% al 1,2%, al 2014 quedarien en un 1%, al 2015 en un 0,7% i al 2016 en un 0,2%. Parlem de dèficits globals sumant els dèficits de totes les administracions afectades. Una observació, és evident la desproporció en el repartiment del dèficit entre el total i l'atribuit a les Comunitats Autònomes, i més tenint en compte les prestacions i serveis transferits, l'òxigen se'l queda l'Estat. Una pregunta, ja que parlem del dèficit global, com es distribuirà entre les diverses comunitats? I una evidència, és tècnicament impossible tancar uns pressupostos sense saber de quins límits de dèficit estem parlant.
 
La situació és complexa i les possibilitats de sortir-nos-en sense canviar les regles de joc poques. Seguir com fins ara intentant fer d'alumnes aplicats ens porta al desastre, quan parlem d'economia l'Estat parla de política entesa com a exercici del poder. No té cap lògica negociar sobre termes econòmics mentre a la Franja parlen LAPAO, quan abans ho tinguem clar millor, no hi hem de fer res a Espanya.

dijous, 9 de maig del 2013

Estat dels embassaments de conques internes

                                                Font: Agència Catalana de l'Aigua

dijous, 2 de maig del 2013

Les diverses manifestacions amb participació de la Intersindical-CSC van aplegar centenars de persones


El passat 1 de maig, durant el matí el sindicat català va participar en mobilitzacions a Vilafranca del Penedès, Perpinyà, Girona i una manifestació a Barcelona sota el lema “El poble decideix! Independència i justícia social”. Durant les manifestacions es van corejat consignes a favor de la independència, els serveis públics, la justícia social i contra els desnonaments i la troika entre d'altres.
 
Carles Sastre -nou Secretari general de la Intersindical-CSC- va manifestar que “estem a les portes d'una nova reforma de la seguretat social, concretament pel que fa a les pensions de jubilació. I al mes de juliol bona part dels convenis col·lectius deixaran de tenir validesa per la pèrdua de la ultraactivitat”. En aquest sentit, cal destacar les vagues que es produiran al mes de maig als sectors de metall i transports.
 
Sastre va assegurar que “no hi ha cap futur possible si continuem amb la síndrome de la submissió, tant a nivell social com polític o nacional, no podem seguir com fins ara acceptant que algú altre ens digui que cal i que no cal fer, no hi ha temps per la resignació. Hem de ser capaços de mobilitzar-nos, acumular forces i formular alternatives”.