divendres, 28 de setembre del 2012

ACA i ATLL víctimes del mateix model sindical


La secció sindical de la Intersindical-CSC a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no serà comparsa de cap posada en escena, mentre el sindicalisme institucional de CCOO i UGT i d’acompanyament de CATAC vulguin un protagonisme.
 
La mecànica de treball en processos d’unitat de acció són el debat multilateral, la negociació, l’elaboració de propostes, la presa de decisions conjunta, la definició clara de reivindicacions per les quals ens hem de mobilitzar i consensuar enlloc d’imposar.
 
Per a nosaltres, són temps d’unitat d’acció però tenint en compte uns objectius clars pels quals lluitem i compartim!
 
A l’Agència Catalana de l’Aigua, els tres sindicats de la mesa de la funció pública, com també passa a Aigüers Ter Llobregat, protagonitzen de forma excloent les mobilitzacions i les convocatòries de les reivindicacions, negociacions del conveni col·lectiu, reunions i assemblees. El seu objectiu estratègic és la negociació amb les administracions públiques tancant el pas a les altres organitzacions sindicals. Mostrant-se a la societat com els únics que lluiten pels drets dels treballadors i defensen els serveis públics. Demanant expedient de regulació d’ocupació sectorial, negociant i signant acords.
 
L’actual marc legal afavoreix la concentració sindical a favor de les grans formacions sindicals i l’estancament d’altres organitzacions com la Intersindical-CSC i CGT entre altres. La concentració a favor dels grans sindicats els ha integrat en el sistema, preocupant-se més per les seves estructures, assumint noves funcions i intentant donar-li sentit enlloc d’entendre a les seves bases.
 
Al menyspreu, les amenaces, l’exclusió, la manipulació i el continu incompliment de les obligacions, ara estan consolidant la vulneració a la llibertat sindical. En la reunió del comitè d’empresa de dia 26 de setembre a Barcelona, van queixar-se per la presencia de banderes del nostre sindicat a la concentració davant de l'ACA, desprès de l'anunci d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO). Un sindicat present al comitè d’empresa de l’ACA fa ja dos legislatures, escollit lliurament per treballadores i treballadors que defensa, reivindica i es manifesta.
 
La defensa i la unitat d’acció contra les retallades econòmiques i socials que recau en els col·lectius de treballadors, degut a una irresponsabilitat aliena, la greu situació que estan passant les dues empreses que gestionen l’abastament d’aigua i el cicle integral de l’aigua de Catalunya, la concessió a mans privades de serveis públics i expedients de regulació d’ocupació que comportaran acomiadaments, no pot recaure en la bona fe d’organitzacions sense ànim de lucre, plataformes o associacions veïnals.
 
Farem les reivindicacions i aquelles accions que creguem oportunes per la defensa dels llocs de treball i els serveis públics.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Pla de recol·locació a l'ACA



El dia 25 de setembre, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 6219, es va fer pública la licitació d’un contracte de serveis per un Pla de recol·locació externa a l’Agència Catalana de l’Aigua.
 
Aquestes mesures socials d’acompanyament, tal com es desprèn de la lectura de l’anunci al DOGC , són mesures per atenuar les conseqüències als afectats de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) anunciat. Mesures com el dret al reingrés preferent, recol·locació externa per mitjà d’empreses autoritzades, accions formatives per a millorar l’ocupabilitat, promoció de l’ocupació com autònom o altres mesures compensatòries.
 
 


diumenge, 23 de setembre del 2012

CONCENTRACIÓ DAVANT DE L'ACA

Les treballadores i els treballadors es van concentrar davant de la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el divendres passat, després de rebre un comunicat de la direcció, anunciant un expedient de regulació d’ocupació (ERO). La secció sindical de la Intersindical-CSC a l’Agència Catalana de l’Aigua, agraeix el suport de la secció sindical de la CGT d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) present en la concentració, en moments tant difícils per les dues empreses públiques que gestionen el cicle integral de l’aigua i l’abastament a la zona metropolitana i comarques.
 
Treballadores i treballadors que per una mala gestió econòmica han perdut el seu lloc de treball amb acomiadaments objectius, estan afectats per un expedient de regulació d’ocupació imminent i per la concessió de l’abastament a més de 100 municipis a mans privades.
 
Estem convençuts que hi ha solucions i alternatives que evitin la destrucció dels llocs de treball, que la gestió del cicle integral de l’aigua i l’abastament segueixin sent públiques. L’aigua és un bé públic i social. Tenim dret al treball i a la protecció contra la desocupació.
 
A l’ACA fa molt de temps que demanem obrir nous processos, un programa de recursos humans integral, l’actualització del conveni col·lectiu i un canvi en el model sindical. Sense oblidar la igualtat d’oportunitats i evitar el desenvolupament acrític amb les seves conseqüències. Aquestes necessitats sumades al context actual social, econòmic i polític fan difícil una solució positiva, que garanteixi els llocs de treball, el manteniment d’uns serveis públics de qualitat i la viabilitat futura de l’ACA.
 
Defensem els nostres llocs de treball.
Racionalitzar no és retallar


dijous, 20 de setembre del 2012

Concentració davant de l'ACA

La secció sindical de la Intersindical-CSC a l’Agència Catalana de l’Aigua vol mostrar el seu rebuig a la pèrdua de més llocs de treball, d’empleats públics, davant l’imminent expedient de regulació d’ocupació.
 
Un col·lectiu afectat per una mala gestió econòmica, les grans retallades, la pèrdua de drets socials i de poder adquisitiu que ja supera el 20%.
 
També, per una política de recursos humans que ha originat una estructura organitzativa invertida i que ha desequilibrat l'eficàcia organitzativa i la qualitat de vida dels treballadors.
 
Una plantilla que ve patint fa anys les necessitats d’un programa de recursos humans integral. Un programa que desenvolupi un inventari dels recursos humans, una comunicació interna que impliqui al conjunt del factor humà, una selecció de personal obert a la ciutadania, que identifiqui els potencials de cara el futur, una formació que vagi més enllà de l’aula, valoració d’una política salarial equitativa i que tingui en compte el rendiment, una valoració del llocs de treball d’acord amb les tasques i finalitats del lloc, un pla de carrera per afrontar el futur de l'organització i la configuració de la promoció interna.
 
Estem convençuts que hi ha solucions i alternatives que evitin la destrucció dels nostres llocs de treball, més retallades i posar en perill el nostre futur.
 
En el context actual ens han demanat sacrificis, però hem de ser exigents.
 
Per això, us convoquem divendres 21 de setembre, a la concentració que es durà terme davant la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua al carrer Provença, a les 10.30 hores.
 
Per defensar els nostres drets.
 
Per defensar els nostres llocs de treball. 


dimecres, 19 de setembre del 2012

ERO a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)

La Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua ha comunicat als quatre sindicats amb representació al Comitè d’Empresa, la licitació i publicació per a la contractació del Pla de Recol·locació que ha d’acompanyar  l’expedient de regulació d’ocupació (ERO).
 
Aquest Pla ha d’estar contractat abans d’iniciar l’expedient de regulació d’ocupació, que podria afectar a 200 treballadors de la plantilla.
 
El proper més d’octubre estarà enllestit l’informe de l’estudi de reorganització de l’ACA que ha de servir per determinar l’abast de la reestructuració. Aquest estudi serà presentat al comitè d’empresa en la reunió prevista pel proper dia 3 d’octubre.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Dèficit fiscal


Santiago Niño Becerra - Catedràtic d'estructura econòmica. IQS School of Management. URL -

 
Si Catalunya recuperés la totalitat dels 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal hauria tancat el 2011 amb un superàvit del 4,8% i podria liquidar el deute en tres anys.

És cert, aquest títol era el de la meva col·laboració del mes de juliol però Catalunya ja ha fet la petició de rescat i les coses s'han situat en un plànol diferent. Diferent? Sí, diferent. Per això cal tornar sobre l'assumpte del rescat. I abans de començar recordem -de nou- dues coses. Una: cap tema financer és polític: cap, en tot cas es polititza. Dos: jo mai parlo de política.

Resulta que Catalunya ha sol·licitat un rescat de 5.000 milions d'euros perquè, a), no pot atendre els venciments de deute, i b), no té prou fons per atendre les seves despeses corrents. Pregunta: resoldran gaire, a Catalunya, aquests 5.000 milions d'euros? Resposta: no, tan sols són un pegat (petit). Llavors, quin és el problema que aquest rescat no pot resoldre? El problema és triple: d'una banda, Catalunya creix molt poc; d'una altra, avui l'estructura d'ingressos fiscals de Catalunya no es correspon amb la seva estructura de despeses; i tercer, Catalunya té un dèficit fiscal interregional amb les regions de règim financer comú que tenen superàvit de més del 8%.

El pla econòmic i financer de reequilibri de la Generalitat de Catalunya del 2012–2014 publicat per la Generalitat al maig d'enguany establia un creixement del -1,8% en el 2012, del -0,3% en el 2013, i del 0,7% en el 2014.

Menys creixement suposa més atur (Catalunya ha de créixer el 2,69% perquè la seva taxa d'atur descendeixi i al 1,26% perquè comenci a generar-se ocupació) i menys recaptació fiscal, alhora que, en principi, més despesa assistencial. A això, hi afegim el que a dia d'avui Catalunya arrossega: un deute públic de 42.000 milions d'euros i un dèficit propi que el 31-12-2011 es va situar en el -3,9% del PIB. El que ve és fort: aquest camí mena Catalunya al desastre i a la portugalització.

La manera d'invertir una situació com aquesta requereix, a més, fer millores constants en la gestió dels recursos disponibles i fer neteges de les ineficiències que hi ha per créixer, i per a això cal invertir i despendre en el que s'hagi d'invertir i gastar, i per fer això, es necessiten fons.

Catalunya ha hagut de demanar 5.000 milions d'euros però any rere any lliura a l'Estat espanyol 16.000 milions d'euros, dels quals rep per tots els conceptes. Això té una conseqüència doble: els serveis que la ciutadania catalana rep són pitjors que les que reben altres ciutadanies a què Catalunya dóna, alhora que Catalunya deixa de poder invertir en sectors i activitats amb què podria créixer. I el pitjor: a Catalunya han de demanar a qui ha donat i, a sobre, aquests hi posaran condicions lleonines per donar-los-ho. Simplement és absurd.

I a sobre, l'agència de qualificació Standard & Poor's ha rebaixat al nivell de bo escombraries el deute públic català (Moody's ho va fer al maig). Ho ha fet perquè l'economia de Catalunya té més problemes, però també perquè la demanda de Catalunya d'un altre sistema de finançament pot desestabilitzar l'economia d'altres regions. Com? Doncs perquè si tornessin més fons aquí, no anirien a altres llocs on ara reben part del PIB que genera Catalunya, un tripijoc que permet que hi hagi menys problemes en altres parts. I alerta, les agències no s'equivoquen en el seu dictamen, el que és pervers és el sistema de finançament regional que hi ha a l'Estat espanyol.

Asseguin-se'n, per llegir el que ve: si Catalunya recuperés la totalitat d'aquests 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal, hauria tancat l'any 2011 amb un superàvit propi del 4,8% i podria liquidar el seu deute al cap de tres anys. Però això no només no es diu, sinó que tampoc no s'explica, ni s'exigeix ni es reclama.

I en el que s'ha dit no hi ha ni un sol gram de política, ni un de sol. (Tot i això, penso que aquestes xifres podrien -millor dir, haurien de- figurar en les pancartes que encapçalaran les marxes que se celebrin el proper dia 11 de setembre).