Segons van informar en nota de premsa, consideren que
aquesta mesura duta a terme pel Govern regional és una agressió directa cap els
empleats públics i no es pot consentir que es penalitzi per estar malalts, ni que
es faci negoci amb l’estat de salut.
La indignació va créixer ràpidament entre els
treballadors, especialment després del cobrament de la nòmina del mes d'abril,
per ser aquesta la primera nòmina en la qual s'han notat els efectes d'aquesta
mesura, i en la qual molts treballadors que han generat baixa per malaltia comuna,
han vist minvats els seus salaris entre 300 i 500 euros segons van denunciar.
Les centrals sindicals que encapçalant aquesta iniciativa
van assegurar estar intentant negociar amb l’Administració la retirada
d'aquesta mesura, que la qualifiquen com la més agressiva de les quals mai
se’ls han imposat.
A l’Agència Catalana de l’Aigua no s’han presentat propostes a l’empresa per
seguir cobrant el 100% del salari en els tres primers mesos en cas
d’incapacitat laboral. Tampoc s’ha recollit signatures com en altres casos: horari,
gratificacions i expedients contradictoris. No s’ha sortit al carrer per
reivindicar. Els representants dels treballadors amb més de 15.000 hores l’any de
representació, tampoc han fet cap acte reivindicatiu.
S’ha sortir al carrer per defensar els serveis públics i
la gestió de l’aigua, s’ha escridassat al conseller i al consell
d’administració pel cobrament de dietes. S’han publicat als diaris les
mancances de canvis d’oli dels vehicles, de paper i bolígrafs. S’han posat com
a exemple a altres empreses públiques que potser no tenen cap cromo que canviar
amb les seves corresponents direccions.
Per acompanyar a les retallades salarials ara s’ha
d’afegir la suspensió del pagament per incapacitat laboral dels primers tres
mesos. Això vol dir que les treballadores i els treballadors de l’ACA, no poden
agafar cap malaltia que suposi una incapacitat laboral temporal i que els
malats crònics no pateixin cap ensurt si volen cobrar la totalitat del salari
durant aquest període. Treballadores i treballadors amb grups professionals
baixos, estan patint aquesta decisió que conjuntament amb les retallades fan
difícil cobrir les seves necessitats.
No entenem el benefici que pot aportar aquesta mesura de
pressió o de negociació, ja que ningú pot decidir quan, per desgràcia, ha de
patir una malaltia, accident o intervenció que l’allunyi de la seva tasca
laboral. Els sindicats majoritaris no tenen cap interès en negociar res, tal
com van fer fa dos anys. La negociació amb l’empresa esta suspesa i la reforma
laboral ho ha acabat de complicar encara més.
Mentre a Madrid demanen diàleg social, aquí a Barcelona altres
des de la provocació i la perspectiva més dura i pura sindical per aconseguir
els seus objectius, perjudiquen avui a uns i poden perjudicar demà a altres amb
les seves decisions.
Salut i sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada