dimecres, 8 de febrer del 2012

Decepció i empipament després d’onze anys de la creació de l’ACA

La decepció i l’empipament després d’onze anys de la creació de l’Agència Catalana del ‘Aigua (ACA), segueix existint, passejant-se pels passadissos i totes les plantes. En aquell temps semblava que la empresa pública encarregada de la política del Govern en matèria d'aigües, avançaria i seria capaç de gestionar els recursos humans d’acord amb les exigències del context, respectant els acords i prendre en consideració les demandes del seu personal.

Avui, després de tres convenis col·lectius, tres eleccions sindicals, quatre equips directius i quatre responsables del departament i divisió de recursos humans, la promoció tant sols es una paraula que en certs moments queda bé. Ni els responsables de l’empesa ni els representants dels treballadors han considerat necessari, fins ara, establir una vertadera promoció i prendre's de debò aquest dret dels treballadors, tal com diu l’Estatut dels Treballadors.

Quan parlem de promoció no pensem exclusivament en assolir grups professionals superiors, escalar en la relació de llocs de treball fins obtenir la màxima categoria professional. La formació determina la pertinença a un grup professional o altre, però l’experiència, el desenvolupament professional i la tasca poden determinar la contraprestació econòmica de qualsevol persona de l’empresa.

Aquest tema ha estat present en totes les negociacions dels convenis, en diferents reunions dels representants dels treballadors i fins i tot en algun jutjat abans d’entrar a la vista.

Al llarg de tots aquets anys ens hem conformat amb la revisió salarial, la diferència del 2% de la llei de pressupostos i l’índex de preus de consum (IPC) català i espanyol. Amb aquest plantejament el poder adquisitiu s'ha anat difuminant entre els diferents convenis col·lectius acordats, factures  i hipoteques.

També, ha aparegut la desmotivació enrarint el clima laboral. La manca d’objectius i desenvolupament professional acompanyats d’una formació simple i rutinària ho ha empitjorat més.

El conveni també recull el dret dels treballadors a ser informats dels objectius i l’organització. Avui, no tenim objectius, pujades de salaris, IPC, formació i Fons d’Acció Social. Mai hem tingut una paga de productivitat o per objectius. Demà seguirem veient el nostre salari retallat i segurament ens veurem als diaris i a la televisió, per un deute brutal, que ningú es fa responsable. Lamentablement, demà ens aixecarem pel mati amb la mateixa categoria professional que fa anys i amb l’amenaça d’acomiadament. Amb formació universitària pagada amb el teu salari, amb més diòptries, decebuts i empipats.

Per acabar recordem la lamentable exposició de la part social present (tres sindicats) en la reunió amb la gerència de l’ACA, del dia 6 de maig de 2011, a les 9 hores, el següent (literal):

“La part social expressa que un determinat moment es va gratificar al personal de l’Àrea Tècnica perquè va tenir molta feina i ara que tenen menys es pregunten que s’hauria de fer.”

Moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada